D'aquest plànol, se'n serviren els arquitectes participants al concurs obert per l'Ajuntament l'any 1857 i l'aprofità, com és natural, el propi Cerdà, el qual presentà el projecte a Madrid i no a Barcelona. Cerdà tenia una concepció personal sobre la funció de les ciutats i el seu desenvolupament, de les necessitats socials i de les relacions humanes, de la viabilitat en el futur i dels espais verds en combinació amb els habitacles. No en va havia estudiat els plans de diverses ciutats, i no ignorava les condicions de vida en els ambients obrers, a partir del seu viu interès per l'augment del benestar col•lectiu.

La conjugació d'aquests principis bàsics el portaren a sintetitzar-los en conceptes aplicables al plantejament de problemes generals de la ciutat amb una denominació comuna: urbanisme, terme tan divulgat aquest segle, però desconegut quan Cerdà el formulava en la seva obra Teoría general de la urbanización (1867).

Innovador, Cerdà comprengué que en aquell concurs municipal el seu projecte semblaria insòlit. Pensà que potser li seria més propici l'ambient del ministeri de Foment, amb el personal del qual l'unien els vincles de la professió. I així fou, en efecte, ja que la imminència del veredicte a Barcelona no fou obstacle perquè, des de Madrid, s'ordenés la posada en pràctica del pla Cerdà. Decisió imperativa que promogué protestes i polèmiques traduïdes en l'animadversió pública al pla, persistent fins a ben avançat el present segle. A aquesta situació, hi contribuí en gran mesura la desvirtuació del projecte motivada per l'incompliment municipal de les disposicions de l'autor. Només partint de la