Per bé que possiblement no es pot parlar d'una escola geogràfica catalana, els estudis del que avui hom coneix com Geografia humana tenen una certa tradició a Catalunya. Ja en els treballs realitzats per a la divisió comarcal, si bé foren emprats sobretot criteris de tipus físic, poden trobar-se preocupacions per a la localització i distribució dels homes a les terres catalanes. Tradició comarcalista que data just de començaments del segle XVII, amb la Geografia de Catalunya, de Pere Gil (1600), i que ha arribat fins a l'actualitat. En tots aquests treballs glatia també un cert afany de descripció de les realitats humanes contemporànies, més desenvolupat encara en els relats dels viatgers tan de moda durant el set-cents o en els diccionaris geogràfics del vuit-cents.

Efectivament, també a les narracions dels viatgers setcentistes Ponz, de Towsend, de Young o de Zamora, o en les del seu imitador català, el baró de Malda, hom pot trobar una gran munió de dades de la geografia humana de llavors, al costat de moltes d'altres informacions i deformacions pròpies de l'època. Aquestes dades, però, apareixen molt més sistematitzades en les entrades de base

local dels diccionaris geogràfics que s'iniciaren en el Diccionario Geográfico Universal del 1783, dirigit per Antoni de Capmany, i que culminaren en els setze volums del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus Posesiones de Ultramar, dels 1846-1850, de Pascual Madoz, en el qual les entrades sobre Catalunya tenen una extensió considerable.

Relacionats amb les informacions d'aquests diccionaris, foren desenvolupats, abans i després, tot un seguit de treballs de monografia local que, ultra preocupacions historicistes, donaren molta importància a la recollida d'estadístiques humanes, especialment de dades de mortalitat i d'higiene, d'acord amb les transformacions profundes que sofrí la ciència mèdica durant el vuit-cents. Si ja el 1787 fou publicada la Descripción de mi estimada patria la villa de Reus, de Celedoni Vila, durant el vuit-cents foren desenvolupades les anomenades topografies mèdiques, molt més rigoroses, respecte a la informació que proporcionen, i de les quals existeixen de gairebé totes les localitats catalanes.