Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Carles Carreras: Geografia humana. Barcelona: Dopesa 2, 1980 (Col. Conèixer Catalunya, 30); 108 pp. ISBN 84-7235-446-6.   Introducció de l'autor  
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Molt a prop d'aquest corrent, però d'un abast força més important, cal considerar el treball de dos científics socials catalans del segle XIX, clars precedents ja del que avui és entès com a Geografia humana: Laureà Figuerola i, sobretot, Ildefons Cerdà. Laureà Figuerola i Ballester (1816-1904) fou justament un dels informadors de Madoz a Catalunya, però escriví la Estadística de Barcelona en 1849 –publicada el mateix any– on per primera vegada apareix recollida una informació preciosa sobre una Barcelona que ha sofert l'impacte de la Revolució industrial, de la qual pot afirmar-se que en fa la primera interpretació.

Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876) mereix una atenció especial. Si la divisió del treball entre les ciències socials diverses no estigués ja en crisi, no seria agosarat d'afirmar d'ell que és el primer geògraf urbà de Catalunya. Efectivament, el gran esforç teòric de la seva Teoría Genera1 de la Urbanización, del 1867, que el fa el primer urbanista modern de tot el món, és acompanyat d'estudis minuciosos sobre la ciutat de Barcelona, especialment la Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856, que figura com apèndix de l'obra citada, fonamental per a

 

conèixer la Barcelona del vuit-cents. A més, Cerdà fou el primer a aplicar els seus estudis i coneixements en un pla per a la ciutat de Barcelona. pla que crea normativa en els eixamples de les altres ciutats espanyoles. També, però, Cerdà treballà, entre molts d'altres, un aspecte tan característic de les preocupacions dels geògrafs catalans com ho és la divisió comarcal, en la seva obra Distribución del territorio de la provincia en diez confederaciones de municipios, para atender a las necesidades puramente estratégicas de la actual guerra civil, teniendo por base las circunstancias topográficas de cada agrupación (1873) (*).

El gran desplegament de les ciències naturals arreu del món en la darrera meitat del segle dinou, desplegament que coincidí amb l'expansió de l'excursionisme a Catalunya, dugué els estudis de caire geogràfic a


* La figura d'aquest home ha estat tractada per Fabià Estapé, qui en reedità la Teoría General de la Urbanización i en publicà una biografia (Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 1971; 3 vols.), i per Arturo Soria Puig, sobretot en el seu llibre més recent i complet Ildefonso Cerdá, hacia una teoría general de la urbanización (Ed. Turner, Madrid, 1979).

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
8 d'agost de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat