obra, a la qual s'incorporà Pau Vila tot just va poder tornar, ha clos tot un període d'una manera de fer manera francesa del mètode regional. Des de llavors la Geografia a Catalunya ha hagut d'afrontar una nova situació, un replantejament general dels seus objectius i dels seus mètodes, en el qual també ha tingut una importància decisiva el fet de l'expansió de la disciplina a partir de la creació de diversos departaments universitaris especialitzats (a Barcelona el 1966 i a Bellaterra el 1968).

Paral·lelament a aquest procés de reflexió, cal apuntar també una gran coincidència en els estudis de les relacions home-territori per part d'especialistes de moltes altres disciplines –economia regional, urbanisme, sociologia, dret– que s'han multiplicat a partir de 1975 amb l'inici del "Congrés de Cultura Catalana" i amb el començament de desmuntatge del règim franquista que està en marxa.

Tots aquests factors inciten a la recerca d'una nova manera d'analitzar aquestes relacions de l'home i el territori a Catalunya, alhora que dificulten la trobada d’uns camins superadors de la tasca que ha estat feta fins ara, si més no més enllà dels canvis purament tècnics.

Als professionals d'aquestes matèries avui no els és lícit de trobar els defectes d'obres i treballs anteriors, sinó que els pertoca de saber donar noves orientacions, uns camins d'anàlisi i comprensió dels problemes actuals que permetin l'estudi de llur solució fins i tot practica. Pot afirmar-se que la Geografia humana a Catalunya ha recuperat el seu passat –i ho pot testificar el fet que, durant l'any 1977, hagin sortit tres edicions diferents d'obres de Pau Vila (veure bibliografia)– però que li cal ara trobar el seu futur. No és, evidentment, en una obra de caire divulgador com aquesta on hom pot potser començar una tasca tan dura, però si que cal fer constar que, si no han estat elaborats materials de primera mà, sí que hom ha intentat com a mínim d'ordenar els materials ja coneguts d'una altra manera més orientadora.

L'autor ha de fer disculpar la seva gosadia, abans de començar, sobretot quan esta plenament convençut que el país compta amb professionals més capacitats per a fer-ho millor, especialment l'assessor d'aquesta mateixa col·lecció, n'Enric Lluch, del qual gairebé tots els qui avui fan Geografia a Catalunya han rebut orientacions adequades a tota hora.

Estiu de 1979