Amb motiu del centenari del naixement de Josep Iglésies, la Societat Catalana de Geografia ha volgut retre homenatge a qui en fou soci fundador (1935) i baluard inexpugnable en els anys més foscos del franquisme, en què la geografia catalana --segons paraules del propi Iglésies-- restava confinada a les catacumbes; secretari (1935-36 i 1948-63) i president de la Societat Catalana de Geografia (1970-72), i delegat de l'Institut d'Estudis Catalans prop de la Junta de Govern de la Societat (1980-86).

Josep Iglésies i Fort (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) forma part d'un generació silenciada, que trobà els recursos més eficaços per a resistir el franquisme i fer front a la persecució de la catalanitat en la recerca històrica i en el treball per la cultura. Iglésies orientà la seva producció científica a la tasca d'aportar a la col·lectivitat eines d'identitat i d'autoafirmació. És així com cal entendre la seva defensa de les comarques, la voluntat d'assolir una base de dades demogràfica pròpia o --en el cas que ara ens ocupa-- l'afany per recuperar textos cabdals per al coneixement geogràfic de Catalunya.

Ell fou l'últim gran representant d'una manera de fer geografia, forjada en els ambients excursionistes, en un temps on la presència de la nostra disciplina a la universitat era residual. Per aquesta raó, Josep Iglésies va restar al marge del món universitari i no va poder fer escola.

[...]

Ara, en ocasió dels cent anys del naixement de Josep Iglésies, la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia ha cregut que una bona manera de recordar la vàlua de les seves aportacions a la cultura catalana és reeditar una obra seva fonamental: la transcripció i estudi del text manuscrit del jesuïta Pere Gil referit a Catalunya (1600), editat l'any 1949 i exhaurit des de fa molt. Aquesta publicació s'afegeix a les altres tres que la nostra Societat ha dedicat, sota fórmules diverses, a personatges cabdals en la història de la nostra institució: Marc-Aureli Vila, Salvador Llobet i Lluís Casassas.