Després d’una breu referència a la primera etapa, l’autor explica que el canemàs medieval constitueix l’estructura bàsica del poblament osonenc. L’apartat dedicat als repoblaments medievals, que és el més interessant, descriu com arran de la pesta negra moltes parròquies no van arribar a consolidar mai un nucli urbà. Això es el que va passar a petits municipis com Malla, Sobremunt o Sant Martí d’Albars. A continuació, explica com el redreçament del segle XVIII es va deure, en gran part, a la introducció de nous conreus vinguts d’Amèrica (el blat de moro, les mongetes i les patates). Però, també al desenvolupament manufacturer. En el següent apartat, dedicat als inicis de la industrialització contemporània, explica l’existència de dues fases en el procés d’industrialització: una primera, de mitjan segle XIX, que només afecta a la vall del Ter (Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Sant Quirze de Besora i les Masies de Voltregà); i una segona, iniciada a començaments del regle XX amb l’arribada de l’electrificació i el desenvolupament del transport per carretera. El darrer apartat aborda, des d’una perspectiva molt general, la situació actual de les activitats econòmiques, interrogant-se el futur del caire equilibrat de l’economia i del paisatge osonenc i plantejant-se els condicionaments socials per tal que Osona sigui un territori viu.

El següent capítol està dedicat a la història dels camins i eixos de comunicació d’Osona. L’autor, gran coneixedor de la geografia i la història de la xarxa de transports de Catalunya, basteix aquí un dels millors capítols de l’obra. Proporciona al lector multitud d’informacions de gran interès geogràfic, en les quals es descriuen amb gran mestratge les relacions existents entre la xarxa viària i la xarxa de poblament osonenques. Així, explica com «els Hostalets de Balenyà, l’Esquirol, Cantonigrós, Collsuspina o Montesquiu són pobles que creixen a partir de l’activitat generada per un camí ral». D’altra banda, les informacions van acompanyades d’observacions molt suggestives com la pèrdua de posició central d’Osona arran de la instauració l’any 1833 de la divisió provincial, ja que, segons ell, la modernització de la xarxa de carreteres i camins que unien aquesta comarca amb Girona per les Guilleries o el Collsacabra va quedar paralitzada o postergada.

El darrer capítol del llibre s’anomena «cohesió, personalitat i identitat». En primer lloc, el professor Jaume Font ens parla, de forma molt precisa i encertada, del paper de Vic, considerada com a capital natural, en la cohesió del territori osonenc. A continuació, intenta explicar la identitat i la personalitat