El capítol cinquè s’anomena «paisatges i espais d’interès natural i cultural». L’autor comença el capítol afirmant que Osona gaudeix d’un paisatge molt variat, resultat de ser «un pont biogeogràfic entre els Pirineus i el Mediterrani». El primer element paisatgístic tractat és el relatiu al rocam, emfatitzant el paper de les margues gris blavoses tant característiques de la Plana de Vic. El següent element abordat és el dels boscos, d’una importància paisatgística molt gran, ja que ocupen el 69% de la superfície de la comarca. En aquest apartat s’aborda la qüestió, entre d’altres, de l’aprofitament humà tradicional del bosc i del sotabosc osonenc. També ens indica que els arbres de fulla caduca són els predominants i com, a conseqüència de la inversió tèrmica, els estatges de la vegetació natural són atípics a la comarca. Mentre les rouredes prosperen a la Plana de Vic, als cims del Bellmunt hom hi pot trobar alzinars. El capítol s’acaba amb un apartat dedicat als espais naturals protegits i amb una crítica al criteri del legislador a l’hora de confeccionar els Plans d’Espais d’Interès Natural (PEIN), ja que, segons Jaume Font, aquests no contemplen «ni de bon tros, tots els espais osonencs dignes de ser protegits i, d’altra banda, també és discutible la selecció d’uns

espais en detriment d’altres». Per això, diu, de forma molt encertada, que els PEIN no donen «cap importància als paisatges culturals. I aquest és un país on el paisatge és, bàsicament, el resultat d’una actuació humana més que mil·lenària. Sorprèn, per exemple, que en el paisatge del Lluçanès no hi hagi res a protegir, tret de la riera de Merlès i una petita part dels Sorreigs».

En el capítol següent, el sisè, l’autor s’endinsa ja en la geografia humana d’Osona. El capítol, que s’anomena «les transformacions humanes i territorials», comença fent una referència al paisatge cultural d’Osona, «resultat d’una llarga interrelació històrica entre la societat i el medi natural». Segons Jaume Font el paisatge cultural osonenc és fruit de cinc fases històriques diferenciades a les quals dedica un apartat: l’ausetana i romana; la de les repoblacions medievals; la del període de decadència iniciat al final del segle XIV i acabat arran del redreçament del segle XVIII; la industrialització del segle XIX i començaments del segle XX; i, per últim, la de les transformacions recents produïdes des de la Guerra Civil ençà.