Paraules liminars per a l’Assemblea de la Seu d’Urgell de l’Àmbit VIII del Congrés de Cultura Catalana.

L’enfocament del tema de la Divisió Territorial, en consideració al seu restabliment així que la Generalitat, amb el seu Estatut, sigui implantada, era indispensable tenint en compte que, amb els anys transcorreguts sense utilització oficial administrativa, l’evolució de la vida social i econòmica ha pogut fer sentir la conveniència d’alguna modificació necessària en el contingut d’aquella estructura política administrativa per a la futura represa dels serveis públics de Catalunya.

D’antuvi, però, s’imposa un aclariment al concepte, molt generalitzat, que aquella divisió fos formulada com a comarcal. En part hi havia raó per a suposar-ho, puix que la Comissió d’Estudi fou decretada amb la denominació que ho deia, Succeí, però, ja en la reunió constituent, que els delegats components de la dita Comissió demanaren a la Generalitat que l’encàrrec que se’ls feia es digués de Divisió Territorial, car era la forma adequada a la missió que se’ls assignava.

A més, se’ls recomanava que en establir les àrees de divisió del país, a l’efecte d’haver-hi de funcionar serveis públics en règim administratiu, fos tingut en compte que no fossin massa, i encara ponderades quant a la seva superfície o població.

D’ací que comarques pròpiament dites, si bé secundàries, com el Lluçanès o el Moianès, posem per cas, no poguessin ser considerades com uns territoris amb centres potencials de serveis. No obstant això, hom preveia que hi podria haver ciutats i viles altres que les reconegudes com a centres, a les quals, per escaure’ls, se’ls en podria delegar.

Altrament, com que el comarcalisme era ben viu, semblà avinent aleshores a la Comissió que, sempre que a una divisió establerta, hi encaixés un topònim comarcal, hi fos conservat.

Heus ací, en síntesi, el pensament que guià els elaboradors de la Divisió Territorial de Catalunya. I o feren sempre amb la voluntat d’oferir una estructura administrativa per a una bona ordenació de la terra catalana.

[Pau Vila, Caracas, 2 de novembre de 1976]