L’àmbit VIII del Congrés de Cultura Catalana, creat per a estudiar i promoure “l’ordenació del territori”, ja des d’un bell inici posava al costat del treball principal, col•lectiu i didàctic (condensat a l’escrit de Resolucions final), un altre de més isolat i escadusser que tendia a deixar fites dels documents que podem anomenar clàssics, dins la curta història de les Ciències i Tècniques del Territori a Catalunya.

Documents clàssics, és a dir, documents passats però actuals; o bé el testimoniatge d’unes intencions que encara considerem vàlides; o bé una eina de treball per a tots per als qui avui afrontem els mateixos problemes.

Entre aquests, l’avantprojecte del Pla de Distribució de la Superfície de Catalunya, més conegut amb el nom de Regional Planning; i avui, La Divisió Territorial de Catalunya, publicada l’any 1937 per la Generalitat de Catalunya.

En acompanyar ara, amb aquest proemi, el facsímil de l’edició original, sembla imprescindible dedicar uns moments de reflexió al tema –sempre viu– de la divisió territorial del Principat.

Ordenar un territori és, al cap i a la fi, clarificar-ne –per tal de reforçar-la després– l’estructura. I, com que una estructura es compon de parts, per clarificar una estructura territorial cal començar per escatir-ne les delimitacions d’aquells components que en diem comarques.

Quaranta anys després d’ésser escrits els textos que avui reimprimim per a divulgació i coneixement de tothom, el concepte de comarca ha adquirit una nova fesomia i s’insereix en una nova jerarquia d’agrupacions territorials que ha estudiat la Ciència Urbanística.

No esperem ser titllats de partidistes si afirmem:

1. que l’estructuració del territori recolza en els mateixos fets urbans que acull; i
2. que el territori, directament o indirecta, tendeix avui a ésser un fet total i contínuament urbà (per bé que discontínuament edificat).