constitueix una part important del capítol cinquè del llibre [pp. 71-92]. El programa LUCC conté com element significatiu la consideració de les forces inductores del canvi global que provenen tant de l'esfera biofísica com de l'esfera social. Aquesta causalitat compartida, amb el pes relatiu de cada força inductora depenent del context geogràfic i històric, representa un important actiu de la recerca que s'està realitzant sota el programa LUCC i ens serveix per a tornar a plantejar possibles vies de superació de les línies divisòries que enfronten ciències biofísiques i ciències socials. Si ens cal ser crítics amb el biaix naturalista que impregna la recerca sobre el canvi global, també convé posar en qüestió totes aquelles interpretacions que menystenen la influència de les forces biofísiques i que atorguen un paper hegemònic a les forces socials.

Finalment, el darrer capítol [pp. 93-104] ofereix un cas empíric de recerca sobre el canvi global, concretat en l'evolució recent d'un espai de roureda al massís del Montseny. S'assenyala la influència social en la configuració d'aquest espai, producte de la crisi i l'abandonament de les activitats agràries tradicionals al Montseny, però també es palesa la influència de les forces

biofísiques, en aquest cas, l'increment de la temperatura mitjana observada en aquest territori durant les darreres dècades, per explicar la dominància de certes cobertes arbòries en detriment d'altres, mostrant un procés gradual de mediterranització d'un ambient forestal de domini atlàntic, en una mostra que el procés de canvi global no s'expressa de manera directa en desertització, sinó en una gamma de processos intermedis que es podrien definir, malgrat la complexitat semàntica en una lenta i inexorable meridionalització dels biomes típicament septentrionals.

El llibre es completa amb una bibliografia [pp. 109- 113] de suport conceptual dels textos desenvolupats pels autors, així com altres títols i autors indispensables per ampliar horitzons en el coneixement dels processos del canvi global.

En l'apèndix final, Grans acords internacionals [pp. 115-138], s'ha fugit de la simple llista i transcripció, tot seleccionant els punts d'inflexió històrica més rellevants dels quals s'acompanyen alguns elements de reflexió clau. [Pròleg dels autors amb acotacions de P. Alegre entre claudàtors]