1992] sobre el tema que per primera vegada presentava el concepte de canvi global i recollia el bo i millor de la literatura internacional existent aleshores. Una mica més tard, David Tàbara [La percepció dels problemes del medi ambient. Barcelona: Beta Editorial, 1996] es va ocupar també d'aquesta qüestió, sobretot dels aspectes més perceptuals. La nostra contribució es fa ressò d'aquestes i altres aportacions fetes a casa nostra (Ludevid, 1992; Tàbara, l996), tot i que dedica una atenció més destacada a la reflexió científica sobre el medi ambient, sobretot als nous enfocaments que, com el programa de recerca Land Use/Land Cover Change (LUCC), pretenen construir marcs d'anàlisi singularitzats per la voluntat d'integrar ciències biofísiques i ciències socials.

El volum queda estructurat en sis capítols. El primer capítol [pp. 9-24] se centra en el concepte de canvi global i ofereix una succinta presentació dels principals components d'aquest concepte, així com del que podríem anomenar els tres grans impulsors del canvi: la població, el desenvolupament econòmic i les actituds, creences i percepció social de dit canvi. Aquí ja es fa una referència explicita a la diversitat de valoracions que generen els processos de

canvi ambiental. Per un costat, l'opinió majoritària avui (però que és relativament recent) que considera aquests processos com molt negatius i preocupants per al futur de la humanitat. Per un altre, però, la visió més optimista que continua confiant en l'extraordinària capacitat humana per a resoldre aquests i altres problemes. El segon capítol [pp. 25-36] presenta els orígens d'algunes de les característiques més significatives del pensament ambiental que nosaltres situem en dos moments històrics claus: la Grècia clàssica i el segle XVIII. El primer període ha estat escollit com a primer referent sistemàtic del mètode científic i de moltes de les idees que afloraran segles més tard en el debat ambiental. El segle XVIII representa, de la seva banda, un moment d'inflexió notable sobre les relacions entre natura i societat, amb l'aparició i progressiva hegemonia de la idea que és “l'home” el que influeix sobre la natura i no a l'inrevés.

El debat entre ciències naturals i ciències socials en relació al canvi global constitueix el tema que es desenvolupa al capítol tercer [pp. 37-65]. Aquí s'examinen en primer lloc algunes de les aportacions més conegudes de l'anomenada història ambiental com a exemple de la penetració de les idees