induïda culturalment, la qual cosa és ben interessant, però àdhuc també pot arribar a ser, com observem en certs esquemes regionalistes, conduïda ideològicament, la qual cosa no ho és pas". [24] Ben diversament, és clar, del corol·lari de l'aproximació de Giner, el qual, en paraules d'Ortega, entenia que "el paisatge, conèixer-lo i sentir-lo, pot ésser així una lliçó d'història, d'història interna o intrahistòria, i també, en conseqüència, una lliçó de patriotisme". [175]

El professor Ortega s'estén, finalment, en relatar la valoració natural i cultural del massís de Peñalara i, en especial de la cartoixa del Paular, destí obligat de l'excursionisme científic madrileny des del darrer terç del segle XIX. Al capdavall, el monestir esbalandrat per la incúria humana en l'escenari imposant de l'immens bloc natural "podia veure's també com una metàfora de la trajectòria històrica espanyola, amb els seus moments de brillantor i els seus temps de decadència". [181]

[pau alegre, setembre de 2006]