carrerada transversal Sòria - Extremadura, entre les tramuntanals de Lleó i de Burgos, en les quals es portava a terme el triatge i l'esquilet dels grans ramats transhumants a la primavera, significa la pèrdua d'un patrimoni cultural inserit plenament en el paisatge de peu de muntanya. Els plànols i les fotografies aèries de les edificacions, amb els corresponents safareigs per al rentat de la llana, són prou expressius del seu valor malgrat la descura soferta des de la supressió de la Mesta ençà. García Sanz n'exigeix una endreça i qualificació urgent. En efecte, la promoció i agençament de la ruta de les tries segovianes és un projecte assequible d'arqueologia rural plenament emmarcat en un paisatge que li dóna sentit en el caient apuntat per Martínez de Pisón a la introducció.

Les Notas para una geografia cultural de la Ilustración española [43-55] d'Antonio Morales Moya són les d'un article d'opinió --com els de 'tercera plana' de diari-- recolzat en la tesi prou coneguda que presumeix un redreç espanyol cert i segur, en tots els ordres i racons, mercès a la difusió del pensament il·lustrat durant la segona meitat del segle divuit. La bonança carolina sembla reflectir-se, segons l'autor i amb el guiatge de

Gaspar Gómez de la Serna (2), en les narracions dels viatgers de l'elit estamental. En proposa una classificació, primera etapa de qualsevol activitat científica, i conclou amb una breu antologia de valoracions de paisatges de Gaspar Melchor de Jovellanos.

Altra perspectiva, d'interès indubtable, és la contemplada pel professor Joaquín del Moral, l'especialista en hisenda pública espanyola del segle XIX, en Capitalismo y capitalistas: nuevas mentalidades, otros paisajes (1836-1882) [57-87]. Hi repassa la base territorial posseïda per dos palentins eminents, Lorenzo Moratinos Sanz (1804-1869) i Juan Pombo Conejo (1815-1889), ambdós molt actius en els ambients econòmic i polític durant el període isabelí. El patrimoni acumulat per compra de finques desamortitzades, a partir de 1836, i el protagonisme polític a les Corts en defensa del proteccionisme blader, sobretot en el decenni de 1845-1854, configuren l'estreta relació entre territori i pensament en el primer personatge mentre que en el segon es destaca la promoció de la imatge turística de Santander de bracet amb important negoci immobiliari al Sardinero engreixat pels rendiments de les nombroses farineres de la seva propietat situades al llarg del Canal de Castella.