Les biografies 'paisatgístiques' d’aquelles dues personalitats són representatives del capitalisme agrari castellà de mitjans del segle XIX i de la seva petja territorial. En aquest context d’estudi, val la pena traslladar les paraules del professor del Moral, sobre la petja de l'encara indefugible Marc Bloch (3), les quals van cloure la seva intervenció: "Les relacions de caràcter multifactorial que hi ha entre les activitats productives, propietat dels mitjans de producció, actituds i motivacions empresarials, producció i consum de mercaderies, visions i imatges de l'entorn paisatgístic i les seves connexions amb les transformacions del medi ambient han de ser repassades atentament. Perquè són precisament aquestes categories, sòlidament arrelades en la realitat històrica, les que poden contribuir a edificar una historia del paisatge dialèctica i, per això mateix, humanística de veritat". [87]

La transformació puntual del paisatge mitjançant la construcció de jardins, aquests paisatges fantàstics i estrangers, ha estat estudiada en repetides ocasions. La bibliografia per mitjà de la qual es recolza l'aportació d'Aurora Rabanal Yus, El paisaje transformado: jardines españoles de los siglos XVII i XVIII [89-113] n'és testimoni

eloqüent. La ponent va centrar la seva exposició en la classificació de les influències estilístiques italianes i franceses que s'endevinen en els jardins reials de la monarquia espanyola des del segle XVI en endavant, tant en els dels Habsburg com en les dels Borbons. Treball molt ben estructurat, aclareix la temàtica de manera indefectible i sòlida.

Com és prou sabut, la conversió de la natura en paisatge s'opera plenament amb el Romanticisme amb antecedents, però, que reculen fins a la segona meitat del segle XVIII, en la Il·lustració a la qual s'havia referit el professor Morales Moya ratlles amunt. Ara, a l'article Del prerromanticismo al romanticismo: el paisaje de Andalucía en los viajeros de los siglos XVIII y XIX [115-153], el professor Antonio López Ontiveros explica l'evolució experimentada en aquell tombant històric. La seva és una aportació molt completa, amb una selecció bibliogràfica i de fragments antològics de gran utilitat, com agradaria als il·lustrats. De tota manera, l'autor no defensa pas una equiparació d'aquests amb els preromàntics. L'utilitarisme dels uns entraria en conflicte amb la delectació extasiada de la natura pels altres. Els viatgers romàntics pròpiament dits són europeus del