Aquesta obra recull de la majoria de les ponències presentades en el decurs de la primera trobada organitzada per l'Instituto del Paisaje, adscrit a la Fundación Duques de Soria, la qual va efectuar-se a la seu d’aquella entitat filantròpica durant el mes de maig de 2000. Són aproximacions des de la memòria històrica a la temàtica paisatgística, tan en boga en els ambients geogràfics acadèmics des de fa uns anys, reviscolament d'una llarga tradició indissoluble de la disciplina. El reconeixement de la pervivència multisecular del paisatge com a tema d'estudi geogràfic i de la seva historicitat, ha revifat també en altres branques de coneixement de les ciències socials i amb prou empenta. Així, els organitzadors de la primera trobada soriana varen posar cura a convidar especialistes, els historiadors i les historiadores sobretot, els quals fan camí amb els geògrafs en l'observació del paisatge.

La diversitat de punts de vista, metodologies i tècniques d'estudi podien engegar en doina la cohesió tan necessària en la reunió multidisciplinar. Així, les breus Reflexiones sobre el paisaje [13-24], elaborades a tall d'introducció pel professor Eduardo Martínez de Pisón, són les justes per a centrar,

discernir i fer convergir les temàtiques objecte de discussió. Oimés quan totes les ponències de la trobada foren sotmeses a debat obert en el cercle d'un grup selecte de quinze professors i professores, convidats expressament per a aquesta finalitat. L'esforç categoritzador, sistematizador i pedagògic del professor Martínez de Pisón, sense manies de cap mena en l'escreix de càrrega abstracta, reïx a bastament en la comesa.

El perill latent de dispersió temàtica es podria ensumar ja des de la primera aportació recollida en el llibre. La ponència del professor A. García Sanz, reconegut especialista en història agrària castellana, titulada Paisaje e historia: cañadas, esquileos y lavaderos de la lana en el piedemonte de la sierra de Segovia. Pasado, presente y futuro [25-41] ens ofereix, aparentment, una recerca de geografia i història econòmica basada en la identificació d'uns factors geogràfics (pastures, aigua, carrerades...) els quals optimitzaren la localització de les tries (1) de bestiar oví en el vessant nord del Guadarrama. La desafectació i abandonament a la bona de Déu de la trentena llarga de les baluernes arquitectòniques disseminades sobre la