Conclusions: una ciutat catalana [279-291]. Quina mesura hauríem d'emprar per resumir els processos de creixement urbà que caracteritzen les ciutats catalanes? És significativa la seva trajectòria demogràfica? Els autors aposten per l'anàlisi de l'evolució de l'espai urbanitzat, de la morfolologia urbana en renovació interior i expansió exterior. Van junts o separats? Són correlatius en la successió d'èpoques de crisi i de creixement econòmic? La cautela plana en les conclusions. Tanmateix, el decantament per l'esponjament dels barris vells en el context de la globalització i del canvi profund dels costums comercials dels urbanites actuals, és prou manifest. Finalment, a manera de fotografia robot, efectuen un repàs de les grans unitats morfològiques de 'la ciutat catalana'; barri vell, eixample, polígons industrials, extensió de l'habitatge unifamiliar, etc.

En remarcar l'interès dels divuit títols bibliogràfics citats al final de l'obra, els autors en destaquen un parell en un fragment no gens balder de la introducció: "No cal dir que la Gran Geografia Comarcal de Catalunya segueix sent el millor i més complert dels inventaris del territori català, i que la Guia de Josep Pla és el llibre de geografia de Catalunya més ben escrit, en una època que no estava de moda, però en la qual el patrimoni urbà ja brillava amb esplendor" [7]. I en un etern retorn al símil entre paisatge i text: "Tot plegat, doncs, la ciutat catalana s'expressa a través de moltes formes i localitzacions diverses, en un escenari mediterrani canviant. Un patrimoni de moltes èpoques diferents, millor o pitjor conservat, que constitueix un recurs turístic i una escola a l'aire lliure que val la pena de visitar" [291] [pau alegre]