turisme interior que no per les pròpies activitats agràries tradicionals o modernes" [16]. Tirant pel dret, i per tal d'ordenar la presentació de la part gràfica del llibre, entre 10 i quinze fotografies de cada ciutat, obren dos grans calaixos: Catalunya Vella i Catalunya Nova. Amb aquests dos grans apartats també volen significar processos d'urbanització més antics i més recents a Catalunya mateix. Alhora, "en la presentació de les diverses ciutats se segueixen els camins del nord, tal com ho van fer els corrents civilitzadors en els períodes claus de la història" [19].

La tria de Les ciutats de la Catalunya Vella [19-26, 28-31] es reparteix en tres grans àmbits: les ciutats històriques del Pirineu (La Seu d'Urgell, Solsona, Berga i Ripoll), de les quals els autors fan notar que "la coincidència d'aquesta Catalunya Vella amb bona part de la Catalunya humida dels geògrafs confereix a la majoria d'aquestes ciutats un escenari de muntanyes mitjanes i de boscos que aconsegueixen la coloració diversificada de les estacions. Entre uns paisatges més semblants així al clixé centreeuropeu tan acreditat, apareixen esglésies..." [19]; les ciutats històriques de l'interior (Manresa, Vic i Girona); i, per acabar, amb una ciutat històrica del litoral (Mataró).

La ciutat de Barcelona [131-137] rep un tractament singular. Els autors ajusten una atapeïdíssima història urbana amb Pierre Vilar, Manuel Vázquez Montalban, Carles Soldevila, Josep Carner, etc., bo i seguint el guió experimentat, a petita escala, a la resta de ciutats: l'antiguitat romana, l'esplendor medieval, la ciutat industrial i la Barcelona contemporània. En aquest cas, el nombre de fotografies és més generós.

"Per definició, les ciutats i viles de la Catalunya Nova [163-177], tot i que poden tenir arrels tan antigues com qualsevol altra, tenen un temps més curt de vinculació a la història de Catalunya. La recolonització cristiana es va fer més tard i en condicions polítiques, socials i econòmiques diferents i també en un medi mediterrani, més afectat per les sequeres estivals. Així el poblament és més concentrat i l'impacte de les ciutats en el paisatge més visible; les ciutats són proporcionalment més grans, ja que reuneixen tota la població que treballa als camps dels voltants" [163]. Ara, els compartiments geogràfics són les ciutats històriques de l'interior (Lleida, Balaguer i Montblanc), les ciutats del prelitoral (Tortosa, Vilafranca del Penedès) i les del litoral (Tarragona, Valls, Reus i Sitges). Apartats tots ells enriquits, entre d'altres textos, amb nombrosos retalls "del gran prosista i 'geògraf' Josep Pla".