social (...) Un patrimoni que ha estat enriquit a partir de les acumulacions de capital successives que el desenvolupament de la indústria i l'agricultura permeteren a partir dels segle XVIII, sempre de la mà de les iniciatives privades i amb una absència clara de la monarquia i de l'Estat" [6]

Des de les èpoques més reculades del hel·lens i dels llatins en posar peu als sorrals estirats des d'Alcanar a Salses, Catalunya ha estat urbana o no hauria estat. Tanmateix, la consolidació de la Catalunya urbana [9-17] és cosa de l'època medieval, tot i que a les seves acaballes declinés un poc a causa de la migració del centre d'activitats mundial des de la Mediterrània cap a l'oceà Atlàntic. En efecte, les activitats comercials en el Mare Nostrum havien estat la causa de la consolidació de les ciutats a les seves ribes. Serà a partir del segle XVII quan les activitats manufactureres provocaran un nou creixement i, al capdavall, un nou model de ciutat, el qual culminarà i reeixirà, a Catalunya, durant el segle XIX. Una nova tipologia d'habitacles, la separació habitatge- treball, l'inici del conservacionisme monumental, els eixamples... El barri vell ve a ser, doncs, la ciutat preindustrial, la llavor de la posterioritat.

La ciutat contemporània, la que avança pel mirall de la postmodernitat, vol dir amb el ulls al clatell, és fruit de les batzegades del segle XX: els canvis d'estructures productives, les allaus immigratòries, els barraquismes --horitzontal i vertical--, el turisme i la difusió de l'habitatge unifamiliar com a conseqüència d'un augment forassenyat de la mobilitat diària i del 'mite' de la segona residència: "...amb embussos i accidents de trànsit constants, els quals resulten peatges molt més cars que no els de les autopistes" [15].

Carreras i Frago endossen una síntesi del conjunt urbà català arranjada a tres nivells. El metropolità, el de Barcelona, és clar, però concedint crèdit, tímid val a dir, a les àrees metropolitanes de Tarragona i Girona "molt interconnectades també, cosa que fa quasi del tot impossible la seva delimitació clara" [16]. També donen crèdit, en un segon nivell, a un conjunt de ciutats "que solen anomenar-se de forma vaga mitjanes, generalment capitals comarcals de fora de les àrees metropolitanes" [16]. Les fotografies reproduïdes en el llibre presenten aspectes d'una mostra representativa d'aquest nivell de ciutats. I un tercer nivell d'aglomeracions urbanes resulta estar més decantat vers "el rerefons rural que està més dinamitzat pel