El llibre que presentem s'esbatana en dues grans vessants: una d'escrita, de to manifestament divulgatiu sobre el fet urbà a Catalunya, i un nombre considerable de fotografies de racons, monuments i ambients dels barris antics d'una bona colla de ciutats de Catalunya, la majoria de les quals a tota plana, en suport de paper de qualitat. Sense parar en càlculs bibliomètrics embafadors, en dir que les planes de text vénen a ocupar, si fa o no fa, una cinquena part de l'obra, el lector i la lectora s'adonaran prou bé cap on van dirigits els trets: un producte escaient per a satisfer una àmplia demanda com a objecte d'obsequi en dates assenyalades. Una altra combinació d'imatge i text, gènere en el qual l'editorial manresano-barcelonina ha descobert un filó de vendes considerable d'uns anys ençà.

El text de Carles Carreras i Lluís Frago no pretén innovar ni aprofundir en el tema, ni de lluny. Aquí no toca. Prometen fer-ho en publicacions de tall acadèmic per a ben aviat. S'avenen a revisar, alt per alt, el creixement de les ciutats catalanes des de diversos enfocaments per a contextualitzar espacialment els seus barris antics, en particular, i en el fenomen urbà català, en general. ¿Quins són els centres d'interès que presenten a la persona que, sense cap coneixement previ de relleu, obre el llibre, passa pàgina, enceta la lectura i guaita les fotografies?

N'hi ha diversos, com es correspon amb el fenomen. I ben endreçats. La ciutat com a causa i efecte de tensions socials i econòmiques de tota mena, és el tret recurrent que els autors retreuen al fer urbà des de la Presentació [5-7] mateixa. És precisament en el barris antics de les ciutats catalanes, dipositaris de tresors arquitectònics notables, on els plantejaments d'alternatives entre la conservació i la demolició, o bé entre la restauració i la reconstrucció, prenen una dimensió més crua en un entorn explotat per al turisme que se'l vol interessat per la cultura, però que, massa sovint, deriva en un consum banal de monuments i singularitats sense solta ni volta. Així, el barri antic esdevé un fragment de ciutat convertit en escenari de monuments, del qual els autors del text no se'n poden pas esmunyir --altrament no hi hauria llibre--, i en prometen una anàlisi perspectiva bifocal, geogràfica i històrica alhora, i a voltes més aviat arqueològica.

La síntesi de l'aproximació podria ser la continguda en el paràgraf següent: "Com que la ciutat s'ha convertit els darrers segles en una màquina d'acumulació de capital, restauració i revalorització signifiquen sempre revalorització, fins i tot monetària, cosa que suposa una certa mercantilització (...) Com a conseqüència general podria dir-se que les ciutats que millor han preservat fins avui el seu patrimoni històric i artístic són les que han tingut una menor dinàmica econòmica i