urbana municipal; els plans urbanístics de nous desenvolupaments, els quals, segons el director de la publicació, justifiquen la major atenció de l'Anuari per les regions metropolitanes, el litoral i el Pirineu. Classifica en el mateix apartat els projectes de renovació urbana de centres històrics i barris, el debat de l'habitatge i els centres penitenciaris. És el més dilatat de l'Anuari. Finalment, Tarroja aplega els temes que regulen les intervencions en l'ordenació del territori així com amb la reforma d'organització territorial de l'Administració en el darrer bloc fictici.

Com a balanç de tot plegat, Alexandre Tarroja s'expressa així: “En definitiva, a Catalunya s'està produint un canvi cultural respecte al territori, un canvi de plantejaments i principis cada cop assumits per capes més àmplies de la societat. Però tot moment de canvi és moment de contradiccions i d'oportunitats. El discurs i la pràctica de la gestió del territori a Catalunya durant el 2004 expressa aquestes contradiccions entre el canvi cap a una nova cultura i la inèrcia de la gestió i dels instruments, contradicció que en molts casos desemboca en conflictes territorials entre moviments ciutadans, agents

econòmics i administracions públiques. Conflictes que expressen que potser el territori català estava vivint el 2004 un present que ja començava a ser passat.” [14]

L'Anuari Territorial de Catalunya T 2004 es clou amb dotze articles d'opinió signats per altres tants col·laboradors, d'extensió feble --podrien anar ben bé en la tercera plana dels diaris que han estat l'origen de la documentació--, al voltant de quatre temes singulars prou mastegats: l'aplicació del Protocol de Kyoto a Catalunya, els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner, el dret a la ciutat: la Llei de Millora de Barris --amb una aportació signada per Oriol Nel·lo-- i Infraestructures de transport: necessitats i impactes.

[pau alegre, gener de 2006]

P.S. Altres socis de la SCG esmentats en aquesta edició de l'Anuari són Martí Boada, Jesús Burgueño, Jaume Busquets, Robert Casadevall, Margarida Castañer, Jaume Font, Enric Lluch, Joan Nogué i Ricard Pié. També hi són citats Pau Vila i Joan Vilagrasa, ja traspassats.

Coordinadors: Xavier Boneta Lorente i Maria Herrero Canela. Redactors: Laura Amador Munné, Josep Báguena Latorre, Xavier Basora Roca, Xavier Boneta Lorente, Jaume Ferràndez Rubió, Maria Herrero Canela, Anna Jiménez Fernàndez, Moisès Jordi Pinatella, David Mongil Juárez, Marta Pallarès Blanch, Alfons Recio Raja, M. José Ripoll Berenguer, Jordi Romero Lengua, Júlia Rubert Tayà, Xavier Sabaté Rotés, Sergi Saladié Gil i Maria Xalabarder Aulet.