El segon lliurament de l'Anuari documenta dues-centes intervencions en el territori de Catalunya, de tota mena i extensió, succeïdes durant l'any 2004. L'aposta per la quantitat és evident. El nombre de casos relatats s'incrementa en un quaranta per cent en relació amb els tractats l'any anterior i sense que la qualitat de l'exposició en surti malparada. Ans al contrari, els divuit components de l'equip de redacció, més els autors i autores de fotografies i mapes, perfecteixen a gratcient el nivell ja prou bo assolit en la edició primigènia. Tant la redacció com l'aparell gràfic reblen la qualitat d'un treball de professionals.

Per a la tria de la col·lecció d'intervencions territorials, el material central de l'Anuari, es reitera la confiança en les redaccions dels periòdics els retalls dels quals formen el dossier de premsa difós per la llista [territori]. La selecció dels periodistes, ultra els motius d'oportunitat de difusió immediata, s'avé força amb el lema de ‘primer els ciutadans, després els territoris'. Les operacions d'afinament de la massa documental en brut per a destil·lar-ne les dues-centes intervencions de l'Anuari no reïxen de desempallegar-se'n del tot. Al capdavall, és un opció o criteri que lliga prou bé amb un enfocament que considera l'aflorament de problemàtiques territorials com a voluntat d'existència del lloc.

O, qui no plora no mama. El mapa de distribució geogràfica dels casos tractats – els d'implantació lineals i zonals generalitzats abusivament a puntuals--, revela prou bé aquell criteri. Les comarques costaneres amb les metròpolis barcelonina, gironina i tarragonina s'emporten la gran majoria de referències. Val a dir que en aquesta edició s'esmena l'oblit de la lleidatana perpetrat en la primera i se li endossen un bon grapat d'intervencions, totes dins el Segrià. És a causa de la inclusió de dos rotatius lleidatans en el cistell de retalls esbombats per la llista [territori]? Per què no s'inclou algun diari de la Catalunya Central en el sac? Potser així li trauríem el blanc de tísic irrecuperable que presenten les comarques d'Anoia, Berguedà, Solsonès,...les quals continuades cap a ponent, reblen la impressió de buit insondable ja manifestat en el mapa anàleg de l'Anuari T 2003. O passa que la Depressió Central catalana, amb algun illot de vitalitat inusual, és en coma profund?

Per altra banda, un repàs de l'índex antroponímic és alliçonador sobre el tret intervencionista de les singularitats territorials aplegades per l'Anuari. El rànquing va encapçalat per Joaquim Nadal, citat en cinquanta-tres ocasions; el segueixen, a distància, Salvador Milà amb trenta-una, Pasqual Maragall amb vint-i-una,

Coordinadors: Xavier Boneta Lorente i Maria Herrero Canela. Redactors: Laura Amador Munné, Josep Báguena Latorre, Xavier Basora Roca, Xavier Boneta Lorente, Jaume Ferràndez Rubió, Maria Herrero Canela, Anna Jiménez Fernàndez, Moisès Jordi Pinatella, David Mongil Juárez, Marta Pallarès Blanch, Alfons Recio Raja, M. José Ripoll Berenguer, Jordi Romero Lengua, Júlia Rubert Tayà, Xavier Sabaté Rotés, Sergi Saladié Gil i Maria Xalabarder Aulet.