La Societat Catalana d'Ordenació del Territori es proposa publicar cada any una recopilació organitzada i interrelacionada dels temes territorials més significatius que incorpori el punt de vista i el posicionament dels diferents agents implicats (administracions, institucions, partits polítics, entitats ecologistes, professionals, associacions ciutadanes...) i que ajudi a visualitzar aquests temes oferint eines per a l'anàlisi i la reflexió. El primer lliurament del projecte, l'Anuari Territorial de Catalunya 2003 s'efectuà l'octubre de 2004. Un mes després era distribuït als socis de la SCOT. La presidenta de l'entitat el presentava com "un recull dels principals temes i esdeveniments de caire territorial que, al llarg del darrer any, han estat objecte de notícia, estudi, debat i a voltes conflicte a Catalunya".

Juli Esteban, l'instigador confés de l'Anuari, havia avançat que la seva finalitat hauria de raure en "facilitar informació de fàcil accés sobre l'evolució del territori, que pugui ser d'utilitat com a primer material per a estudiosos d'aquesta, i que també serveixi en general per mantenir la memòria dels fets que tenen transcendència per a esdevenir territorial." [10] A partir d'aquesta idea, Àlex

Tarroja posà fil i agulla a l'Àrea de Cooperació de la Diputació de Barcelona. La mobilització del personal, l'esporgat dels dossiers de premsa bolcats a la llista [territori] durant l'any 2003, els convenis amb la SCOT i la contractació de becaris redactors, i molts altres detalls de la "cuina" de l'Anuari són contats entretingudament per l'Àlex en el text titulat Com es va fer l'Anuari territorial? (the making off) [9-20].

En la primera d'algunes reflexions amb les quals es procura orientar el lector i la lectora en la selva dels cent vint-i-cinc temes seleccionats d'entre els més de tres mil esbombats a la llista [territori] durant el 2003, Juli Esteban mateix es despenja amb l'afirmació "...pràcticament no hi ha cap iniciativa que promogui canvis en el territori que no comporti disconformitats i resistències socials" [23], la qual cosa contrasta amb la presentació de la presidenta de la SCOT. Vol dir, el conflicte no és "a voltes", ho és "sempre". Així, els setze conflictes territorials triats acuradament per Oriol Nel·lo i seguici a l'Aquí no! (2003), --convé saber que aquest és l'únic llibre recomanat a l'Anuari per a "saber-ne més"--, queden escampats urbi et orbe. La