construcció d'un túnel al coll de Bracons, l'ampliació de l'estació d'esquí de Vaquèira, les transformacions urbanístiques del Fòrum 2004 i de les antigues casernes de Sant Andreu, la localització d'abocadors, les inversions a la xarxa de carreteres i d'autopistes, la reforma dels aeroports regionals, projectes d'urbanització al Pirineu, projectes d'implantació de centrals eòliques a les Terres de l'Ebre, el Pla Hidrològic Nacional, l'arribada de l'alta velocitat ferroviària, les obres al metro i l'entrada en funcionament dels tramvies, la protecció d'espais oberts a Gallecs o a Sant Cugat, la creació de nous camps de golf, lleis de residus, de grans ciutats i de zones de muntanya, una plaça que s'està reformant (Lesseps) i una plaça que ens anuncien que es reformarà (Glòries), Plans d'Ordenació Urbanística Municipal... i així fins a completar un ric imaginari mediàtic de cent vint-i-cinc conflictes els quals es volen situats a les antípodes de l'Oda a la pàtria.

L'aportació geogràfica més significativa de l'Anuari és el mapa de localització de les entrades publicat a tota plana [53]. Aneu-hi de dret. La polisèmia que traspua el converteixen en un veritable monument

cartogràfic de tots els temps, sempre i quan no es perdi el context. L'Àlex Tarroja s'adonà prou bé de la descompensació locacional introduïda en la selecció dels conflictes a través dels mitjans de comunicació, la font primigènia de la casuística de l'Anuari: "les pròpies fonts del dossier de premsa de la llista [territori] tenien un cert biaix territorial: la gran pregunta era, realment passen moltes coses a les regions de Barcelona, de Girona, Tarragona i l'Ebre i molt poques a Lleida, el Pirineu i les comarques Centrals? O és que el que hi passa no surt als grans mitjans? És un biaix degut a la premsa barcelonina i les edicions locals del Punt Diari?" [13] No és pas que Tarroja no sàpiga explicar això del "cert biaix". Però si n'hi donés, potser restaria en calçotets espirituals davant del Gaspar Remisa i Miarons de torn. És prou hàbil com per fer-li dir a Joan Nogué en l'articlet "Llocs buits, paisatges ignorats".

Ultra les orientacions i recomanacions de Juli Esteban i de Joan Nogué, la resta de col·laboracions introductòries, abusivament anomenades 'reflexions', són les següents: "Massa bosc?" (Jordi Cañas), "Eix viari Vic-Olot per Bracons" (Margarida Castañer i