textos i, sobretot, sense presses, “no es tracta tampoc de fer encara la descripció literària i artística, que podria il•lustrar-se magníficament amb fotografies, dibuixos i fragments literaris, com la que féu Carles Soldevila el 1957”. I alerta!, que no us agafi desprevinguts el coronament de l’exordi: “aquesta tasca demana amb urgència una persona de la seva fina sensibilitat i de fàcil ploma per ser novament escrita, quan ens acostem ràpidament al seu cinquantenari. Avui hi ha material sobrat per fer-ho, és clar, i aquí se n’ofereix possiblement una bona part, o, almenys, una primera guia. Potser més endavant, segons el ressò que aquest llibre tingui, el mateix autor s’hi atrevirà després d’una segona lectura, o més probablement algú altre”. [97-98]

Enllestida l’endreça del capítol, l’autor passa a il•lustrar el paper que té la ciutat en les novel•les barcelonines d’acord amb les tres categories proposades per Gelfant el 1954 i que he citat ratlles amunt. La significació dels paisatges com a escenari de l’acció és present, com era d’esperar, a totes les obres

seleccionades. En canvi, la participació de l’entorn urbà com a ambient, embolcall indestriable de l’acció de la novel•la reïx d’afermar-se en ben poques. Finalment, Carreras considera que la ciutat no ateny el paper de protagonista en cap de les novel•les seleccionades. Cal admetre amb l’autor que aquest paper, Barcelona només l’interpreta en les grans ‘Odes’, les de Verdaguer i Maragall al capdavant d’epígons més o menys interessats. Però això són figues d’un altre paner. Carreras no es vol pas embolicar amb la poesia.

No és d’estranyar que el darrer capítol, Barcelona i els seus barris [123-180], vagi encapçalat per una llarga citació sobre el significat i ineluctabilitat de ‘suburbi’ com a ferment i llevat de l’avenir de la ‘ciutat’ arreplegada del llibre tantes voltes citat de Carles Soldevila (1957). Perquè una volta passada revista als topants de la ciutat assenyalats com a escenari de les obres de ficció “podria dir-se, com a introducció general al tema, que la Barcelona literària en bona part es redueix al seu centre històric i