Amb aquest assaig, el professor Carles Carreras no inaugura pas ni el gènere de les ciutats en la literatura ni el de la Barcelona literària. Ho deixa ben clar en les primeres planes en escriure sobre aquest llibre que, sobretot, parla d'altres llibres [21-30]. Hi ha una bona colla d'antecedents en els quals ha pouat mètodes i tècniques. En passa revista no sense disculpar-se dels oblits i les omissions. Així mateix, la nòmina de títols de prosa literària, el material de base de l'obra, la poesia exclosa, és ben estesa. En els apèndixs documentals, pulcríssims, facilita dues-centes catorze citacions d'obres de ficció escrites a partir del segon terç del segle XIX, això és del desballestament de la Barcelona contemporània a cavall del creixement capitalista de la societat.

El caient assagístic del llibre, de provatura i de reflexió intel•lectual, tot i l'afegit de noranta-vuit notes a peu de plana ben oportunes, és reblat per Carreras en afirmar que, d'entrada, "no es vol ser exhaustiu de cap manera pel que fa a les informacions literàries que han permès de construir el llibre.

El que aquí es presenta no és una col•lecció de citacions enfilades en un argument, sinó un estudi geogràfic sobre la Barcelona literària, com expressa el títol, que té el seu propi fil argumental" [23]. Una construcció. Així doncs, som a les antípodes de les anàlisis bibliomètriques pseudoquantitatives. El sentit més general d'aquest treball és, ben diversament, el d'enaltir l'anàlisi qualitativa, el de la subjectivitat raonada. Això ve a ser l'ànima del capítol següent: la literatura, un art per conèixer la ciutat [31-44].

Com cal classificar els espais i els paisatges que ens ofereixen les narracions literàries? La resposta és crucial per a orientar el lector en la travessa tot just encetada. El punt de vista estrictament geogràfic, tret de la indefugible dosi de crítica literària, el falca en "conceptes elaborats a partir de l'estudi clàssic de Blanche H. Gelfant el 1954 sobre la ciutat americana", això és "en el paper que els paisatges i la ciutat poden tenir dins de la narració, segons que en sigui només escenari, en constitueixin un veritable ambient o acabin essent-ne els veritables