protagonistes" [33-34]. I què s'ha fet fins ara que pugui servir com les fonts d'informació sobre la ciutat de Barcelona? [45-62] D'antuvi, els llibres de memòries dels mateixos escriptors, de periodistes, polítics i altres coneixedors del medi urbà. En passa revista al llarg del capítol. Després, però, i exagerant, només resta Barcelona vista pels seus artistes (1957) de Carles Soldevila: "aquesta obra del publicista noucentista, doncs, constitueix un punt de referència essencial per a aquest llibre i per a qualsevol estudi literari sobre Barcelona i avançà alguns anys la moda de les antologies literàries sobre ciutats." [49] Comparteixo l'entusiasme de Carreras per l'obra de Soldevila. Em va arribar a l’ànima quan només tenia deu anys. Reconec que d’aleshores ençà, i amb la Guía Pamias ha mediatitzat bona part de la meva mirada sobre aquesta ciutat que, ho sento molt de dir-ho, mai no ha estat la meva.

“En aquest capítol -la lenta aparició de la ciutat en la literatura catalana [63-96]- es presenten de forma més o menys cronològica els autors i les obres que han tractat d’una

manera o d’una altra la ciutat de Barcelona, per tal de mostrar com s’ha estudiat i de valorar-ne la forma i el moment de la seva aparició” [63]. Els títols dels subapartats del capítol són prou expressius de l’evolució assenyalada per Carreras: de la ‘ciutat llunyana’ dels naturalistes i modernistes a la ‘ciutat enyorada’ dels exiliats i dels apàtrides postolímpics, bo i passant per la ‘ciutat com a model de vida’ dels noucentistes. “Fins i tot podria esmentar-se aquí el prolífic Josep Pla, que d’alguna forma, a més, ha estat considerat alguna vegada un dels millors geògrafs de la literatura catalana...” [78]. I Carreras conclou: “Amb retards o sense, des de l’inici de la segona meitat del segle XIX i fins avui hi ha, doncs, una producció literària sobre la ciutat de Barcelona molt abundant i continuada per bé que d’una qualitat lògicament molt desigual.” [96].

Què entén Carreras per lectura geogràfica de les obres literàries? En procura resposta en el capítol titulat la Barcelona literària [97-122]. N’exclou, de primer antuvi, la sistematizació de llocs i àmbits citats en els