creixement urbà de les ciutats catalanes al llarg del temps. L’antecedent del recull sobre el País Valencià que féu Vicenç Rosselló (55 ciutats valencianes, València: Universitat de València, 1984) és recordat expressament.

El capítol sisè, des de la mateixa perspectiva de l'espai intern urbà, analitza la geografia social de les ciutats [297-328] catalanes. L'estudi, per la dificultat de generalitzar i de trobar fonts d'informació, ha hagut de cenyir-se a unes ciutats concretes, de tipologies diferents, que permetin de comprendre com són socialment aquestes ciutats. Potser hauria estat d’utilitat afegir-hi informació i cartografia sobre els espais electorals conformats des de 1977 ençà. Sigui com sigui, són d’especial interès les generalitzacions cartogràfiques que concreten el concepte de la ciutat dual -sectors rics, sectors pobres- per mitjà d’índexs detallats del nivell d’estudis dels habitants. És a partir d’aquests esquemes com l'autora del capítol, Anna Alabart, de la Universitat de Barcelona, pot concloure una visió sintètica de les ciutats catalanes en les seves dimensions històrica, funcional, demogràfica, ambiental i de qualitat de vida. Un capítol d’abast ambiciós i resolt amb molt bona nota.

Finalment, com a cada volum, el setè capítol i darrer és dedicat a les visions literàries de les ciutats [329-36] catalanes i ha estat elaborat pel crític literari Isidor Cònsul. Atesa la major tradició d'aquest tema, se li ha donat una major extensió que en altres volums i, així i tot, el tractament no ha pogut ser de cap manera exhaustiu. Com sempre també, la il•lustració fotogràfica ha estat especialment elaborada per a destacar els continguts que es presenten. [pau alegre]