activitat econòmica ha de ser tractat amb les altres activitats del sector terciari, la direcció de l’obra l’ha volgut incloure aquí com a base material de l'intercanvi d'energia entre les ciutats del sistema urbà, de la mateixa manera que les activitats comercials forneixen la majoria dels arguments del funcionament del sistema urbà que s'ha analitzat en la primera part del capítol. Tot plegat es desplega mitjançant el tractament successiu del transport ferroviari, per carretera amb especial esment al de les persones, del marítim i de l’aeri.

El quart capítol vol ser una culminació del tercer, ja que presenta de manera més detallada i descriptiva el cas dels espais metropolitans [191-229] que ocupen el primer lloc de la jerarquia del sistema urbà. A més de les metròpolis evidents, entorn de les ciutats de Barcelona, València i Palma de Mallorca, també s'han contemplat els casos de les conurbacions d'Alacant i Elx i de Tarragona i Reus, a més del cas singular de Perpinyà. El capítol ha estat redactat per Carles Carreras, director de l'obra, a més de la professora Elisabeth Delios, de la Universitat de València, per a aquesta ciutat, Pere Brunet,

de la Universitat Balear, per a la ciutat de Palma i Josep Costa, de la Universitat d'Alacant, per al conjunt urbà Alacant-Elx.

El capítol cinquè tracta de la morfologia de les ciutats [231-296]. Intenta posar en clar el trencaclosques dels espais interiors. Així, tant el planejament de Barcelona com les formes que n'han resultat tenen un protagonisme indiscutible, que de vegades pot semblar exagerat, però que, com confessen els autors, resulta inevitable. El planejament, l’execució i l’evolució de tot tipus d’eixamples hi té un paper destacat. Tanmateix, les grans actuacions de polígons residencials i industrials així com la problemàtica generada per les urbanitzacions de segona residència que esquitxen el territori també són tractades extensament. Això porta els autors a considerar la incidència del planejament més actual en la conformació de la forma de les ciutats catalanes. El capítol ha estat elaborat per Rosa Tello, amb una dilatada introducció de Joan Vilagrasa. S'han esforçat més per presentar de manera genèrica les formes urbanes que no pas fer-ne un catàleg tipològic. És en aquest sentit com s’hi avenen tan bé la munió de mapes demostratius del