El quart volum de la Geografia General dels Països Catalans és dedicat íntegrament a les ciutats, possiblement el fet territorial més significatiu de l’època contemporània. La concentració de la població a les ciutats de la façana litoral mediterrània ja havia estat posada de relleu en el volum tercer. En l’actual, els autors i autores s’aplicaran a descriure i, en el possible, explicar la manera com s’ha portat a terme aquest aglevament multisecular.

La mediterraneïtat física i cultural dels Països Catalans ha permès el desenvolupament de ciutats des de temps remots. De tota manera, no s’hi entretenen pas gaire en relatar els assentaments primitius. Va ser durant el segle XVIII quan s'accelerà el fenomen de la concentració de la població fins a assolir els seus màxims a mitjan segle XX. En aquells moments, el desenvolupament del turisme tot al llarg del litoral, multiplicà els efectes de la urbanització fins assolir nivells de veritable saturació en molts indrets. La relativa aturada dels moviments migratoris i l'estancament demogràfic posteriors no han deturat tampoc el procés d'urbanització, que afecta avui

gairebé tot el territori, amb major o menor intensitat. És aquest fenomen, conformat històricament, i complex des del punt de vista social, econòmic i urbanístic el que s'aborda en aquest volum. La direcció de l’obra destaca que ho és “gairebé per primera vegada des d'aquesta perspectiva territorial”. Un ‘gairebé’ obligat pel recurs metodològic que representa l'important esquema de treball avançat per Manuel Ribas Piera a la versió catalana del llibre de Gaston Bardet (L’urbanisme. Barcelona: Ed. 62, 1964), no solament en el seu apèndix sobre el tema, sinó en tota la preparació de l'edició, amb erudites notes de peu de plana molt notables per a l'època en què fou fet.

Com és tradició en l'obra, s'ha reunit un equip d'especialistes universitaris ben diversos, treballant cada un en el seu domini, el resultat del treball dels quals ha hagut d'anar-se encaixant de manera harmònica i coherent. L'aproximació, en aquest cas, tampoc no és la convencional, ja que el fet urbà no s'ha volgut aïllar d'altres elements que deixen una gran empremta territorial en el món urbà d'avui, com el transport i les comunicacions.