varen anar fent la viu-viu a Itàlia i a Àustria durant molts anys. Molts dels seus descendents descartaren la possibilitat del retorn a Espanya i s’integraren en la vida i institucions de l’Imperi. Lluch destaca que tant Vilana Perlas com Amor de Soria foren conseqüents amb les seves idees a l’exili. La idea d’una Espanya composta va ser projectada, fins i tot, sobre la governació del mateix Imperi.

L’estudi es completa amb una selecció de textos [pp. 118-189] de i sobre Ramon de Vilana Perlas. Val la pena recordar quins són. D’entrada, dos textos molt curts de significació econòmica, aquell topant temàtic tan preuat per Lluch. Podrien avenir-se ben bé amb la línia de recerca que, de feia temps, menava sobre fisiocràcia i agronomia a l’època moderna. Li segueix el text titulat

“Reflexiones anticipadas en Barcelona a su Majestad CC para el gobierno de la España, año 1710”, trobat entre els papers d’Amor de Soria, en el qual Vilana Perlas manifesta les seves dèries polítiques i submissió al rei; les 24 cartes que va rebre de l’Emperadriu Elisabeth els anys 1713 i 1714, de to molt personal, faciliten una gran quantitat de matisos sobre la personalitat de Vilana Perlas que, altrament, seria molt difícil d’obtenir; i la “Representación del Marqués de Rialp al Emperador Nuestro Señor en el año 1718 sobre la expedición de los negocios de Estado”. La selecció acaba amb la traducció de diversos documents acreditatius de donacions i dels títols rebuts [Marquès de Rialp, Comte del Sacre Imperi Germànic, ...] i amb la transcripció dels testaments atorgats.

[pau alegre, agost de 2003]