Com ha estat dit, la sèrie d’escrits d’Amor de Soria foren iniciats el 1734. La data és significativa ja que coincideix amb un possible canvi de conjuntura política europea arran de la conquesta borbònica de Nàpols i Sicília, la conseqüent dissolució del Consell d’Espanya a la cort imperial i l’adveniment al tron anglès de Jordi II. És precisament per a aquest monarca a qui van dirigits: se li exigeix, amb bones paraules, el compliment dels compromisos signats per la monarquia anglesa amb els delegats catalans a Gènova el 1705 en relació amb la salvaguarda de les institucions de Catalunya. L’argumentació gira entorn de la injustícia política en la qual restaren els regnes hispànics sota el Borbó. Per tant, un testament polític del qual encara es confia extreure algun profit.

Amb aquests antecedents, en resultava una vida d’una certa incògnita, la d’Amor de Soria, amb la de Vilana Perlas al fons [37-56]. Segons Lluch, “la biografia resultant serà la d’un alt funcionari espanyol i austriacista, la qual cosa pot ser significativa per ella mateixa, però insuficient des del punt de vista de l’anàlisi de la història del pensament, per tal com hi va haver moltes altres persones que van ocupar càrrecs del mateix nivell”. [37]

Disposem de les línies mestres del seu pensament però no sabem gairebé res de la seva trajectòria vital. “Si Amor de Soria no hagués escrit unes obres com les que va produir, no escriuríem ara la seva biografia. En altres paraules, la seva biografia posseeix sobretot interès perquè ens il•lumina sobre la interpretació del seu pensament més que no pas perquè ens informi de la trajectòria d’un alt servidor espanyol de l’Arxiduc, primer, i de l’Emperador, després. El fet que hagi merescut una determinada atenció, i ara la d’aquest llibre, és la seva actitud doctrinal” [37].

En realitat, en encetar el capítol per aclarir la biografia d’Amor de Soria, Lluch es desplaça ràpidament, en un llarg meandre, a comentar la de Ramon de Vilana Perlas i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 1741). Amor de Soria en fou la mà dreta a la Secretaria d’Estat de l’Arxiduc, ben bé des de 1706 en endavant. Perquè de Vilana Perlas tampoc no se’n sabia gairebé res: notari a Barcelona, oficial de la Coronela entre els anys 1684 i 1697, el càrrec al•ludit abans i un llarg exili a Viena on morí.