herència d’una certa consistència, tot i que no exagerada, per part de qui era protonotari i fill i nét de notaris” [81]. La de Catalunya la llegà a institucions religioses la qual cosa, potser, serví per a evitar la seva confiscació pels vencedors. Les austríaques als seus descendents, els quals no tornaren pas a Catalunya.

“Hem aplicat una lent d’augment sobre l’extraordinària vida política d’un exiliat que no solament va continuar manant a l’exili sinó que ho va fer amb tanta o més intensitat (...) Al seu costat, l’extraordinària reflexió política de Juan Amor de Soria, quallada entre els anys 1736 i 1742, quedarà com un testimoni del que van pensar els espanyols austriacistes i exiliats perquè no s’oblidés. Acció política i reflexió doctrinal: Vilana Perlas i Amor de Soria” [86].

En el darrer apartat retorna al pensament austriacista i purificat de Juan Amor de Soria [87-102]. Exposa i analitza, o sia escriu la ressenya, de Enfermedad chrónica, l’escrit principal d’Amor de Soria per a purificar, en el sentit de replantejar amb nova força, la situació política d’Espanya.

En síntesi, pretenia unes corts espanyoles operatives en base a la simbiosi de les castellanes amb les catalanoaragoneses. De tota manera, Lluch ho frega amb precaució: “examinar a fons els orígens intel•lectuals del pensament d’Amor de Soria és una tasca que no emprendré sinó que tot just esbossaré. La principal raó per no fer-ho és que no disposo del tipus necessari de preparació: la història del dret, en primer lloc. Només em puc moure amb un rigor suficient en el camp de les arrels del seu pensament econòmic” [99].

És per raó d’aquesta darrera facultat que pot parlar de les possibles influències del pensament de Saavedra Fajardo i de Fernández de Navarrete en l’autor navarrès o aragonès, apuntades per comentaristes antecedents. Tanmateix, “discutible és incloure Amor de Soria dins l’arbitrisme” [102] preconitzat per aquells dos economistes avant la lettre del segle disset hispànic.

En unes conclusions sobre l’alternativa catalana [103-113], Ernest Lluch repassa la significació dels tres-cents anys de l’inici de la Guerra de Successió, guerra civil que, a més dels morts, va costar uns 30.000 exiliats que