és una qüestió de patriotisme i de dignitat cultural; és l’opció que ha de prendre un país orgullós de la seva diversitat interna” [145].

El text queda reblat amb un dilatat apèndix titulat, senzillament, Comarques [148-196]. Constitueix un repàs de la definició territorial històrica de les cinquanta-una entitats identificades en l’Informe Roca (2001) amb especial referència a “les dades que van condicionar el nostre mapa actual en temps de la Ponència” [148]: el partit judicial del 1931, l’enquesta de mercat, l’enquesta d’identificació comarcal... Aquestes 51 comarques configuren altres tantes files d’un profitós Quadre-resum de l’evolució de les diverses propostes de divisió comarcal i divisions territorials d’escala comarcal.

Aquestes darreres en nombre de trenta-quatre, les quals conformen tantes altres columnes del quadre. A cada cel•la es disposa el nom o els noms que han estat assignats en cada proposta. S’ha afegit com a desplegable fora text. Un bon estri d’orientació.

El debat comarcal ha estat condicionat per la transcendència política de les seves aportacions i pel pensament científic “que remet a la confrontació d’escoles geogràfiques, de metodologies d’anàlisi territorial i dels criteris emprats per a la caracterització d’unitats territorials” [130] En aquesta darrera vessant, al llarg de la lectura de l’obra de Jesús Burgueño, el lector es podrà preguntar si no està llegint una instància, o el reflex enlluernador, de la trajectòria d’una hipotètica escola geogràfica catalana. És clar que les temàtiques analitzades pels estudiosos catalans amb sensibilitat geogràfica no s’esgoten en el debat comarcal. Tanmateix, aquest llibre ens hi fa pensar decididament. [pau alegre, 21 de febrer de 2004. Aquella Llum...]