servir de resum: “A la Regió Metropolitana de Barcelona, l’any 2001, es van fer 50 milions de desplaçaments setmanals, és a dir, una mitjana diària de més de 7 milions. El transport privat va mantenir la tendència creixent dels darrers anys, fins a representar el 36,6 % del total dels viatges, mentre que el transport públic, amb la integració tarifària recentment implantada i encara no del tot completa, assolia el 25,4 %” [84] Els capítols vuitè i novè donen compte dels serveis mancomunats que mena la Mancomunitat de Municipis de l’AMB amb especial èmfasi en els serveis mediambientals.

Curiosa, més que no pas significativa, la comparació de l’evolució de la població de Madrid, gresol de gresols, i la de Barcelona, ciutat de ciutats, al llarg del segle vint: una reflexió sobre les implicacions de la dimensió demogràfica de les urbs [103]. Però som al capítol final, l’hora de fer síntesis i de donar pistes sobre les perspectives de futur. No hi ha pas contrast d’alternatives. La publicació aposta decididament per la institucionalització de la Regió Metropolitana en el marc d’una regionalització de Catalunya i pel Pla Estratègic Metropolità aprovat aquest any 2003.

Els temps són durs, la sort se’n va...

[Pau Alegre, desembre de 2003]