“mentre la població total de la Regió Metropolitana va augmentar escassament un 4% en el darrer quinquenni, els canvis residencials a l’interior d’aquest àmbit creixien un 60 % respecte el quinquenni anterior. Aquests moviments han continuat sent el principal factor de les diferències de creixement a nivell local i el motor de la redistribució territorial de la població metropolitana” [p. 48]

Pel que fa al vessant de l’anàlisi sectorial de la població, la publicació s’ha centrat en l’estructura d’edats i en el nivell socioeconòmic. Els diagrames de la pàgina 55 mostren a les clares com resulta de difícil parlar de ‘piràmides’ de població quan més aviat caldria dir-ne ‘arbres de Nadal’. Ens demostren que la població de l’àrea metropolitana barcelonina no és cap excepció en el procés d’envelliment de la població catalana contemporània.

En relació amb la descripció de l’estratificació socioeconòmica de la població metropolitana , la publicació difon dades i localitzacions d’un gran interès i que, en conseqüència, cal llegir i observar atentament. El mapa desplegable de les pàgines 57-58 és fonamental, a parer meu, i sospito que el compartiran els autors de la publicació, per a entendre l’estructura pregona de l’àmbit metropolità actual. És el resultat de la visualització d’un índex del Nivell SocioEconòmic de la població calculat per a cadascuna de les quasi 3.500 seccions censals en les quals se subdivideixen els 163 municipis de la Regió Metropolitana i format per una combinació de les taxes d’atur i les taxes d’universitaris que presenten. Faig meu el comentari que li dediquen els autors de la publicació:

“... permet visualitzar que a quasi tots els municipis (fins i tot als molt homogenis, ja