L’obra enceta amb un recordatori dels paràmetres més significatius que caracteritzen l’aglomeració barcelonina en el paper de capital de Catalunya, com la setena regió per PIB de l’actual Unió Europea i per ser la primera Comunitat Autònoma d’Espanya per la magnitud del PIB i pel valor de les exportacions. Pel que fa a la seva situació en el rànquing de les aglomeracions urbanes europees, la barcelonina estaria situada en el lloc novè. El seu àmbit s’estendria per la Costa de Llevant i de Ponent fins a Pineda i el Vendrell, respectivament. Per l’interior, abastaria el Vallès Oriental, fins a la Garriga i Cardedeu, i gairebé tot l’Occidental i el Baix Llobregat.

L’avantatjosa posició geogràfica de Barcelona en el teixit de passadissos i refugis de l’orografia catalana, tan ben explicada per Pierre Vilar (1905-2003) ja fa molts anys, es destaca mitjançant diversos mapes del relleu

català i metropolità així com amb un esquema, molt suggeridor, dels eixos estructurants del territori català: els que la relliguen enfora, els propis de la regió metrolitana i el by-pass que vindria a ser l’Eix Transversal. L’efectivitat visual del disseny d’aquests mapes és excel•lent. Com també ho són els destinats a remarcar els eixos viaris interns de l’àrea metropolitana barcelonina estricta, o àrea central, la qual es pot tancar, si fa o no fa, mitjançant un polígon amb vèrtexs a Castelldefels, Martorell, Terrassa, Mollet i Mataró. Al llarg del treball quedarà palès que en aquesta zona és on es donen les màximes intensitats urbanes i funcionals.

La mobilitat per motiu de treball mostra de manera ben expressiva, concretament en el mapa desplegable de les pàgines 25 i 26, l’estructura territorial polinuclear de la Regió Metropolitana. Sobresurt “una àrea central molt directament vinculada a Barcelona, i un