siguin de nivell alt o baix), apareixen diferències internes ben marcades, amb “centres” i ”perifèries” socioeconòmiques que, tot sovint, coincideixen amb els centres i perifèries urbans; els exemples de Sabadell, Terrassa o Mataró són ben expressius. La conclusió general és l’existència d’una forta segregació social en l’espai metropolità, amb la presència de “bosses” de riquesa i de pobresa clarament diferenciades. D’entre aquestes darreres és a destacar pel seu pes demogràfic la que es conforma en el sector fronterer entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que concentra 50.000 habitants.” [p. 56]

L’apartat cinquè presenta dades sobre l’habitatge i el mercat immobiliari. La situació pot resumir-se en un ritme de construcció d’habitatges accelerat. En els darrers quatre anys ha batut tots els rècords dels darrers vint-i-cinc. Per altre cantó, la dinàmica del

mercat immobiliari per a usos industrials i d’emmagatzematge també ha conegut una forta expansió, per bé que la seva estructura ha canviat notablement al llarg dels anys noranta. El mercat de lloguer de naus s’ha incrementat significativament mentre que, en canvi, el de venda de naus s’ha estancat. Així mateix, l’exhauriment de sòl industrial urbanitzat, vol dir polígons industrials, suposa un coll d’ampolla que fa difícil l’ampliació de cara el futur. Cada volta cal anar a cercar-lo més lluny. La mateixa estructura territorial de l’activitat econòmica de la regió se n’ha ressentit. Mentre el nucli central ha tendit cap a una terciarització molt acusada, la corona perifèrica ha recollit les activitats pròpiament transformadores expulsades del municipi barceloní i dels adjacents.

La mobilitat es repassa a l’apartat setè. El comentari general dels autors de l’obra pot