conjunt de sistemes urbans organitzat entorn de les polaritats intermèdies de la segona corona metropolitana” [p. 24] . La informació territorial de base es clou amb un repàs dels àmbits geogràfics de les instàncies administratives de tota mena que actuen en el territori metropolità.

El segon gran apartat, dedicat a l’urbanisme, s’obre amb un mapa dels “Usos del Sòl” actuals de la Regió Metropolitana [pp. 33-34] que, per entendre’ns, abasta de la Tordera al Foix. Compareu-lo amb el del “Planejament Urbanístic” [pp. 37-38] per copsar la diferència entre el que hi ha i el que hi haurà. El paper jugat pel Pla General Metropolità (1976) com a regulador del planejament urbanístic a la zona central de l’aglomeració, posa de manifest, segons els autors del llibre, la necessitat de disposar d’instruments de planificació per a l’aglomeració sencera. La distribució de superfícies dels usos actuals,

així com la dels normatius, també es presenta en forma tabulada, la qual cosa permet valorar les grans magnituds urbanístiques de l’aglomeració.

L’anàlisi de la població s’engalta des de les dues perspectives clàssiques: la de la seva dinàmica i la de la seva composició sectorial. El nivell de detall de la localització de les variables demogràfiques és molt gran. Així, els mapes de densitat de població de 1996 i de creixement de població 1991-96 basats en dades desagregades estadísticament i cartogràfica al nivell de secció censal. Els diagrames d’evolució permeten copsar l’estancament i minva demogràfica experimentada per l’àrea central metropolitana durant els darrers vint anys. Minva compensada, en part, per l’onada immigratòria d’origen extraespanyol dels anys noranta i els actuals. Alhora, els canvis de domicili han estat a l’ordre del dia. Tant és així que