El discurs de Vilà-Valentí és distribueix, gairebé a parts iguals, en els tres períodes històrics com se sol repartir habitualment el segle XX: fins a la guerra civil; de 1940 fins a les acaballes del franquisme pur i dur; i des de l'anomenada transició en endavant. Però per sobre d'una bona síntesi de l'evolució dels estudis geogràfics al llarg del segle XX, l'aportació de Vilà-Valentí constitueix una defensa de la tesi següent: "l'aparició de grups de geògrafs que responguin a unes característiques d'un cert rigor i exigència, amb una continuïtat col·lectiva en aquesta tasca científica, no sorgeix en realitat fins al conreu de la geografia a la universitat" [125]. Així doncs, els millors representants de la geografia catalana amb obra publicada abans de la creació del departament de Geografia de la UB (1967) i de l'engegada de la primera llicenciatura de geografia de l'Estat espanyol (1969), són individualitats que bo i reconeixent-los una projecció cultural indubtable i, fins i tot, un paper de fites de la innovació geogràfica a casa nostra, només freguen la plenitud que suposa pertànyer a una col·lectivitat professional ben plantada amb els estudis adients.

La tesi de Vilà-Valentí sobre què és un geògraf dret i fet contrasta, per exemple, amb la defensada (?) per Enric Lluch i Abel Albet (1998) en forma d'endevinalla: "que identifiquen la seva tasca científica i acadèmica amb la geografia", o amb la de qui només admet com a geògrafs aquelles persones que manifesten una especial sensibilitat per la reflexió sobre les disparitats espacials, qualsevol que sigui la seva formació acadèmica. És per això que la proposta del professor Vilà enriqueix notablement la graella de sortida del debat sobre la singularitat del geògraf i de la geògrafa en el món contemporani.

Com a resposta a la darrera desiderata del coordinador de l'obra, el professor Vilà facilita una llista d'onze obres significatives de geògrafs catalans del segle XX. Naturalment, és una relació molt discutible. Només voldria afegir-hi, en concret, l'Atlas de la Catalunya Nord de Joan Becat (1977), i més en general, alguna obra d'autor valencià i balear.