Així, justifica la presència d'un capítol sobre la urbanística "que, de fet, podria figurar com un apèndix de la geografia i que, en tot cas, cal situar en veïnatge d'aquesta", per raó de l'existència de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), "que n'assegura un tractament diferenciat". Per altra banda, es dol de "no haver pogut tenir a temps un text sobre la demografia, que també té afinitat amb la geografia, però que actualment es considerada com una ciència específica" [12]. Uns comentaris que no es donen per cap altra de les especialitzacions científiques representades en el llibre. Intrigant.

Els treballs s'amollaren, en la mida del possible, a les pautes següents: un tractament del tema ni massa general ni massa detallat; incloure un reconeixement explícits dels principals resultats assolits;

abastar la totalitat de l'àmbit dels Països Catalans; limitar-se al segle XX; assajar de fer una valoració crítica del procés i dels resultats en la perspectiva de balanç; i, finalment, incloure un apartat bibliogràfic, amb indicació, d'una banda, de les obres més importants dels autors de més relleu i, d'altra banda, dels estudis principals fets fins ara.

No és el cas repassar en aquestes planes cadascuna de les aportacions. Només m'entretindré en les dues que, com potser volia dir Pere Lluís Font, giren entorn de l'estudi del territori. La del professor Joan Vilà sobre els estudis geogràfics és força extensa [125-168] i segueix molt de prop les pautes proposades pel coordinador de l'obra. La del professor Ricard Pié [169-188], en canvi, és una aportació de segona mà. És la crònica d'un seminari organitzat per la SCOT sobre la urbanística a la Catalunya estricta des de mitjan segle XIX. Respon, doncs, només indirectament i parcialment, a l'objectiu del llibre. Tot i així, també té prou interès com per deixar-ne constància en aquestes planes.