Si, com es pretén, l'home actua sobre l'espai geogràfic d'una manera globalment racional --en la mida que destina l'acció per a un fi independentment de la seva valoració ètica--, en funció d'objectius per a assolir uns resultats preconcebuts, tot plegat vol dir que l'espai geogràfic ofereix la capacitat de capteniment científic, a partir de la qual s'estableixen les normes d'actuació. Això implica que, independentment de les diferències físiques, es donaran unes formes regulars d'actuació en base a les quals serà possible l'anàlisi científica i atès que les regularitats impliquen un sistema i una estructura i, per tant, la base sobre la qual bastir una formalització científica sense que això signifiqui caure en una visió reduccionista causa- efecte.

Per a endinsar-nos en un enfocament científic en geografia humana distingirem entre un plantejament globalista, en la mida d'estructurant, d'un altre de possible basat en una perspectiva personalista, ben interessant per a ser considerat en una segona etapa, una volta definit el sistema- estructura.

Entenem per perspectiva personalista la posició analítica que consideraria l'estudi de l'espai geogràfic des del propi individu, és a

dir, des de la seva percepció i relació amb el territori tangible, i amb l'espai geogràfic en general. Hi restaria potenciada la preeminència de la posició territorial i dels seus interessos particulars. D'aquesta manera s'obtindria una explicitació de la valoració antropològica, psicològica i psicosocial de l'espai. Seria una manera de plantejar com es produeix la vivència de l'espai per l'home i des de l'interior de l'home.

La perspectiva globalista des de la qual ens situarem en aquestes pàgines, s'interessa per la consideració de l'espai geogràfic en una triple perspectiva: a) en la seva globalitat; b) en les seves transformacions (articulació i genealogia) i c) en les causes i lleis de l'articulació i transformació de l'espai geogràfic en la mida d'espai social.

En aquest plantejament hauria d'evidenciar-se el paper de les relacions socials com a mecanisme estructurant col·lectiu sobre l'espai. En la mida que els agents socials agrupats, sota una organització social, posseeixen uns objectius de classe o de grup --més enllà de la posició social individual (psicosocial)-- i una capacitat d'intervenció autònoma territorialitzadora.