Altres personatges només l'acompanyaran en un revolt de camí. Posem per cas, Camilo J. Cela en comentar els disbarats de la toponímia oficial dels pobles del cantó aragonès de la Ribagorça. O un personatge clau en la transformació del paisatge ribagorçà durant la segona meitat dels segle vint i que el mateix Tort, amb en Pere Tobaruela, va tenir l'oportunitat d'entrevistar en una altra ocasió: "..de la mateixa manera que molts llibres d'història ignoren el poble d'Erill Castell quan parlen de la vall de Boí, obres importants passen per alt el nom de Muñoz Oms quan tracten la història de les grans infraestructures de la Catalunya contemporània. En el fons el problema és el mateix: cal un gran esforç d'equanimitat per posar cada cosa, cada fet, cada circumstància personal al lloc que li correspon. I massa sovint oblidem que és més fàcil mitificar que aprendre a mirar amb humilitat i lliures de prejudicis tot allò que ens envolta" [93].

Les citacions saberudes contrasten amb els resums de les converses, no menys sàvies, amb els homes i les dones que Tort ensopega

pels camins i pels carrers, en els refugis i en les fondes. D'alguns se n'endevina la seva conversa fluïda, gairebé exhibicionista. D'altres, esquius, ens corprenen amb la precisió del mot. Unes notes de diàleg que ens haurien agradat més sovintejades al llarg del llibre. Una gasiveria que no sé si pot tenir relació amb la normativa, o metodologia, que Tort s'autoimposa en el seguiment de la conversa: "A base d'anar pel món, el viatger acaba homologant les seves pautes de conversa a la dels interlocutors: una de les regles més habituals és que, davant una pregunta indirecta, mai s'ha de contestar amb una resposta directa. I a la inversa. Sobre aquesta base, és possible arribar a construir un diàleg mútuament enriquidor" [194]. Però a voltes, en relatar alguna d'aquestes converses, i a causa de l'aplicació d'aquelles normes el lector no pot seguir fent el paper que tant sovint li reclama el viatger: fer-li de còmplice. Li ve molt i molt ample. Val a dir que succeeix en comptades ocasions. Per exemple, en la mantinguda amb un professor de geografia innominat al mas Carlets de Mont-rebei.