L'estudi d'aquests petits estats, i d'altres a ben segur que també, no solament ens ajuda a conèixer el dinamisme d'uns punts gairebé indetectables en els mapes, sinó també a prendre consciència de l'esforç quotidià que aquestes petites comunitats desenvolupen. Un esforç col·lectiu, una tasca global que identifica, justifica i legitima la raó d'ésser d'aquests petits estats. Pocs exemples tan il·lustratius com els microestats ens poden resultar tan didàctics a l'hora d'estudiar les persones i la seva interrelació amb el territori.

La microestatalitat no està pas renyida amb la possibilitat de desenvolupament i progrés. S'ha d'anar corregint la idea, fortament instal·lada en les nostres ments, que els petits estats, o en aquest cas, els microestats, no tenen res a dir ni a oferir. S'ha d'anar demostrant que la microestatalitat, en el sentit més ampli del concepte, pot convertir-se en un model a seguir per aquelles comunitats que busquen una legitimació política, o que, senzillament, reclamen una participació

més directa i constant sobre el seu espai geogràfic més immediat. Ens referim òbviament a regions, municipis o entitats socioadministratives lligades o sotmeses a la pressió estatal. Els gestors de l'autonomia local tenen, doncs, la possibilitat d'aprofundir en els seus estudis i debats teòrics a partir de l'anàlisi de models pràctics que ens proporcionen i plantegen els diversos desenvolupaments microestatals.

Aquesta breu aportació al coneixement dels microestats africans pretén acostar el lector a la petita dimensió. Són molts els camins per on podem arribar a sensibilitzar-nos i interessar-nos per la microgeografia. L'estudi i anàlisi d'aquestes ínfimes identitats estatals, desconegudes per molts de nosaltres, pot ésser un dels camins més didàctics per descobrir el silenciós i constant esforç col·lectiu que aporten dia a dia les persones. Un esforç que queda impregnat en el territori i que el geògraf ha d'ésser suficientment hàbil com per recollir-lo i desxifrar-lo.