Tanmateix, Àfrica, amb el seu "tribal" nacionalisme, "l'arcaic" tradicionalisme cultural i oportunisme coherent, encara no ha iniciat el desvetllament que hom creu que tard o d'hora arribarà. Un despertar que ha d'afavorir la implantació paulatina d'un estil propi d'actuació sociopolítica sobre el territori que desemboqui en un mapa geopolític més en consonància amb la realitat ètnicocultural del continent. Centenars d'ètnies, petites comunitats amb cultures i territorialitats més o menys definides, esperen poder ocupar un lloc, el seu limitat, però real espai en el futur context africà del segle XXI. Un espai internacionalment reconegut i respectat. Aquestes microrealitats socioculturals que es desenvolupen per l'espai geogràfic africà han d'ésser el motor de la nova Àfrica.

Són precisament les disfuncions, incorreccions i desequilibris socioterritorials, els que fan que bona part dels nostres sentits se centrin majoritàriament en el continent, en aquest immens jeroglífic de difícil interpretació. Cal dir però, que l'interès pel continent obliga també a atendre la seva perifèria geogràfica, és a dir, les seves illes

i arxipèlags. No es pot pas oblidar el paper de les illes africanes en aspectes relacionats amb el comerç marítim i l'estratègia militar, per citar-ne alguns. Una simple anàlisi del procés històric seguit per bona part dels ecosistemes insulars africans ens introdueix de ple en la gran història africana. Així, doncs, els possibles condicionants generats per la insularitat no han estat prou poderosos com per desencadenar desenvolupaments i històries diverses.

Deixant a part la immensa illa de Madagascar (autèntic subcontinent), Cap Verd, Sao Tomé i Príncipe, Seychelles, Comores i Maurici, són els estats de més petita extensió territorial d'Àfrica i, juntament amb altres pocs més, els de menor població del continent. Destaquen per la seva insularitat; són els microestats africans reconeguts. Però, quants pobles amb territori més o menys definit, amb llengua pròpia i estructura política autòctona (estats en potència), no poden difondre la seva existència a través del reconeixement internacional com a estats? Sense cap mena de dubtes, molts més dels que l'actual mapa polític "oficial" africà ens reflecteix.