Per a més detall del resultat de la recerca vegeu el mapa núm. 6 [p. 160]: diferenciació tipològica dels municipis litorals de Tarragona segons la seva estructura productiva i especialització relativa en el qual es presenta la distribució geogràfica de les quatre categories de municipis identificades: tradicional i pesquer, industrial, immobiliari-turístic, i turístic. En la darrera tipologia, la plenament turística, Anton només hi classifica el municipi de Salou, segregat de Vila-seca el 1989. Li dedica la tercera part del llibre (desenvolupament i reestructuració de Salou) en dos capítols: el desenvolupament de la ciutat turística i la reestructuració de l'espai turístic.

En conclusió, "...ha interessat particularment observar com, a partir de la retòrica del lleure, el turisme ha convertit l'espai litoral de Tarragona en un mecanisme per a l'acumulació de capital, en un instrument per a l'apropiació de riquesa i en una eina per a l'extracció de plusvalor del treball que s'ha anat adaptant a diferents fases i cicles. Complementàriament, s'ha observat que aquest procés s'ha realitzat, en la majoria de les ocasions, menystenint els valors estètics, paisatgístics, històrics i culturals que subjauen en la valoració de l'espai litoral de Tarragona com a espai susceptible d'aprofitament turístic" [283].

Pau Alegre