En aquest llibre disposeu de la tesi doctoral de Salvador Anton i Clavé. La seva temàtica s'insereix plenament en el debat sobre la problemàtica territorial de l'àmbit geogràfic de la universitat en la qual es va presentar [Rovira i Virgili, 1995]. És doncs una mostra, val a dir que excel·lent, de la línia de recerca i de docència sobre estudis de turisme i urbanització desplegada pel grup de geògrafs d'aquella universitat durant els darrers anys sota la direcció del Dr. Josep Oliveras, qui també va dirigir la tesi. En conseqüència, i com cal, l'estructura general de l'obra és marcadament acadèmica. Vegem-ho.

Darrera de les indefugibles hipòtesis de treball, l'autor ordena l'anàlisi de la distribució i evolució de l'espai turístic tarragoní en tres grans parts. En la primera part, turisme, territori i societat, es revisen les aportacions teòriques sobre el fenomen del turisme i s'explicita el marc epistemològic, l'ideari, dintre del qual s'ha bastit la segona part, l'anàlisi de l'urbanització i especialització del litoral de Tarragona, i l'estudi de detall, prou ampli, sobre el desenvolupament i reestructuració de Salou objecte de la tercera i darrera part.

No cal pas fer ara un repàs de les hipòtesis. Les trobarem, ara caic ara m'aixeco, en el resum de la primera part.

L'estat de la qüestió de la teoria sobre les relacions entre urbanització i turisme, es reparteix en tres capítols. En el capítol primer, la dimensió espacial del turisme, es repassa el canvi de la mirada sobre el paisatge i l'entorn que va suposar, ja fa prou temps, des de Thomas Cook com a mínim, la mutació del viatger al turista: de la mirada ingènua d'oci i de cultura a la mirada consumidora d'insòlits. Aquesta reflexió ve a tomb en relació amb l'ordenament específic que han assolit, tant si vols com si no vols, els llocs de destí turístic. El capítol es clou amb la presentació de les aportacions més sobresortints sobre la producció de llocs turístics en un món de xarxes i regions.

Així doncs, el turisme es pot concebre "com una activitat productiva que té en el paisatge --entès com la plasmació territorial de l'acció de l'home sobre el medi físic-- la seva matèria primera principal i que genera a partir d'ell, i sovint a costa seva, un producte de