consum" [39]. La singularitat de producció i d'ús dels espais turístics "implica, en definitiva, la configuració d'un espai-territori que és objecte de transformació i la creació d'un espai-xarxa que és resultat de les necessitats i condicions productives, fora del propi espai de destinació, del sistema productiu localitzat en l'espai-territori" [id]. En base a aquest ideari, l'autor proposa l'adopció d'un model cíclic de transformació física de l'espai: sorgiment, maduresa i senectut de la ciutat turística. L'expansió residencial paraturística, en la qual es barreja l'ús turístic pròpiament dit amb l'ús de segona residència metropolitana, retalla, de molt, la mirada vers l'insòlit. La suburbialització de la urbanització turística és prou evident. És per això que ha estat necessària la reestructuració de l'espai turístic on càpiguen activitats, atraccions i noves sensacions. És tot això el que s'explica al capítol segon dedicat a la urbanització turística.

El capítol tercer és la clau de volta de la part teòrica. Ben entès: ens situa el marc dintre del qual es bastiran les parts segona i tercera. Anton posa l'accent en el sistema productiu turístic, en les dimensions econòmiques de l'espai turístic. Més concretament, es tracta

de respondre a la pregunta: quina ha estat l'aportació del turisme al desenvolupament del lloc en el qual s'ha desenvolupat? Amb aquesta idea revisa les teories estadials i els models de desigualtat de desenvolupament.

En les propostes estadials les activitats turístiques ajudarien a sortir de situacions de desenvolupament com a fluxos naturals de reequilibri. Com és sabut, aquestes teories confien en l'assoliment de l'equilibri general en situacions de desenvolupament. El destí de totes les societats hauria de ser el del ple desenvolupament. La formulació de models de desigualtat considera, en canvi, que els desequilibris són cada volta més acusats en un context de canvi social permanent. Sigui en els models més tous de Myrdal o de Perroux, prou coneguts del director d'aquest treball, o bé sigui en els basats en l'aforisme de centre - perifèria de Friedman, Frank o Amin, l'opció de desenvolupament per al turisme és una opció que porta a la dependència. I l'autor conclou: "sense considerar el turisme com una activitat moderna de serveis, sense contextualitzar-la en el marc de la terciarització de l'economia i sense inserir-la en un marc territorial específic, difícilment es pot interpretar el seu paper com a instrument per al desenvolupament" [63].