Establir la diferenciació territorial del fenomen turístic és l'objectiu del capítol quart que obre la segona part: urbanització i especialització del litoral de Tarragona. Aquella diferenciació es fonamenta en la potència d'uns factors de localització físics notables: la singularitat de la morfologia litoral i dels condicionaments climàtics, ambdós prou avantatjosos com a reclam del turisme de masses. Així mateix, l'entorn metropolità dintre del qual s'insereix l'àmbit litoral tarragoní ha estat la causa de la concentració de l'oferta de llocs de sojorn en la residència secundaria. "Tant és així que, malgrat les diferències funcionals entre ciutat turística i ciutat convencional, de fet, estudiar el procés de producció de l'espai turístic vol dir, fins a dates ben recents i en termes generals, analitzar el procés de producció i de comercialització d'espai urbà d'ús turístic" [93]. Esmerça la resta del capítol a detallar les estratègies d'ocupació del sòl litoral pels agents promotors d'urbanització a través de les figures clàssiques dels Plans Parcials de detall en el marc d'una planificació

territorial general molt feble. Dedica un apartat especial al cas de la urbanització del litoral de Cambrils com a model singular.

Si del capítol precedent en resulta una marcada diferenciació de dinàmiques històriques d'urbanització en tres grans sectors: entre la ciutat de Tarragona i el Foix, entre Tarragona i el coll de Balaguer i el sector de les terres de l'Ebre, ara li toca el torn desentrellar la diferenciació a nivell (o a escala) municipal dels municipis que freguen el litoral. Les dades d'activitat i demogràfiques són les que s'addueixen per a l'exercici del capítol cinquè: l'especialització productiva. I en resulta "que és possible parlar del litoral de Tarragona com d'un espai orientat productivament en el seu sector central i septentrional per la dinàmica turística i, especialment, per la localització d'enclavaments residencials. Això malgrat el pes i les limitacions que comporten les instal·lacions industrials petroquímiques i nuclears" [152].