centra interès en els processos edàfics desenvolupats sobre les morrenes més recents de Sierra Nevada, i per això pren en consideració preferent dues superfícies deposicionals del Corral del Veleta. Pel que fa al treball de L. Barthélemy (L'influence de l'home sur les milieux de montagne méditerranéenne: periglaciaire et avalanches sur les flancs du Casamanya (Andorra)) s'ha de remarcar, abans de tot, el paper que l'home, com a agent geomòrfic, ha suposat en la dinàmica del paisatge de la muntanya andorrana, l'actuació del qual, reflectida en l'ús del sol (carboneig i sobrepasturació), ha suposat un descens altitudinal dels processos periglaciars. Pel que fa a la ponència de M. Mateo García (El método de datación liquenométrico. La curva de crecimiento de Rhizocarpon geographicum establecida para e1 valle del Madriu (Andorra)), s'ha de destacar, a part de la descripció de la tècnica liquenomètrica,

els enclaus analitzats, l'obtenció de la corba de creixement per a la Vall del Madriu i la hipotètica existència de dipòsits (morrenes de congesta) pertanyents a la Petita Edat del Gel. I tanca aquest bloc de ponències el treball signat per G. Teles Vieira et al. (Geomorfologia periglaciária em Portugal: estado do conhecimento) on es mostra l'estat actual del coneixement dels estudis periglacials a Portugal, subratllant que l'acció del gel té encara un cert significat morfogènic als nivells summitals de la Sierra de la Éstrella. [Antonio Gómez Ortiz, Ferran Salvador Franch, Lothar Schulte i Antonia García Navarro; versió catalana de P. Alegre (2002).