L'estudi dels processos biofísics de muntanya tenen una història curta al nostre país, ja que fins a data recent i pel que fa a aquests estudis en medis geogràfics, l'interès s'ha anat centrant en la reconstrucció del Quaternari o, molt millor, en els esdeveniments derivats dels paleoambients pleistocens. Així s'explica, per exemple, el desplegament d'estudis que, a partir de començaments de segle, es van portar a terme sobre temes de glacialisme i, des d'èpoques més properes, uns d'altres preocupats per la història del poblament vegetal de les nostres muntanyes. Uns i altres, sens dubte, sempre amb l'intent d'evidenciar els processos naturals forjadors del paisatge, encara que a partir d'objectius específics particulars.

La irrupció de la geomorfologia dinàmica o de processos en el nostre país, en el trànsit de la dècada dels setanta als vuitanta, va suposar la introducció de nous principis, mètodes i tècniques per l'estudi dels modelats. Aquesta perspectiva disciplinar ha suposat una nova o

renovada forma d'operar, traduïda, en primer lloc, en una especial preocupació pel coneixement dels processos o mecanismes explicatius de construcció de les formes de modelat, començant per l'observació i experimentació "in situ". A partir d'aquest fi, idees i principis sobre el doble binomi agent-procés/procés-forma resulten ésser fonamentals.

Un dels camps de recerca on més s'ha treballat en geomorfologia dinàmica és, sense dubte, el de l'erosió/degradació dels sòls. En un país com el nostre on el tema de la desertificació és altament preocupant per a determinades regions, era lògic que així fos, encara més si s'ha de tenir en consideració la magnitud del problema (degradació del medi biofísic i derivacions socioeconòmiques). El desplegament d'investigacions que tenen per referència el llevant i sud-est peninsular o la depressió de l'Ebre, per referenciar les de més interès, així ho evidencia.